La renda i el preu marquen diferències en l’ajut per comprar cotxes a Europa
El suport a la mobilitat elèctrica
Encara sense solució a Espanya, la Xina i els EUA també canvien el seu model
Una vianant passa per davant d’un concessionari a Barcelona
Els ajuts per fomentar la mobilitat elèctrica continuen sense trobar un model únic, ja que es donen diferències per renda, preu o manera de calcular l’avantatge en funció del país. Mentre Espanya té pendent d’aprovar el seu esquema per al 2026, després de decaure el Moves III a final de l’any passat, Alemanya, Itàlia, la Xina, els EUA o Noruega recuperen, retoquen o eliminen els seus models per ajustar-los a les particularitats dels seus mercats.
El gener es quedarà sense ajuts a Espanya. Venedors i fabricants fa setmanes que estan a l’espera que l’ Executiu aprovi l’Auto+, un programa de 400 milions d’euros per donar suport a la compra de vehicles electrificats. Amb els detalls encara per definir, seran ajuts en el moment de la compra, centralitzats per treure de l’equació la burocràcia de les autonomies i de l’ordre de 4.000-4.500 euros, que podrien variar en funció de la motorització i l’origen del vehicle. A falta dels detalls, l’aplicació, si no hi ha una sorpresa majúscula, serà retroactiva a l’1 de gener. “El que demanem és que els ajuts arribin ràpid, en el moment de la compra, i que va- gin directament de l’ Administració al client”, valora Agustí Garcia, vicepresident de Faconauto, l’associació de concessionaris oficials.
Alemanya descarta el límit en el preu, però introdueix condicionants segons els ingressos
Qui ha fet els deures aquests dies és Alemanya. La setmana passada va llançar el seu nou programa per subvencionar les compres, amb 3.000 milions d’euros repartits fins al 2029. Recupera ajuts després del final del programa anterior el 2023. En el seu cas donarà de partida 3.000 euros per a elèctrics i 1.500 euros per a altres d’electrificats. No hi ha límit de preu del vehicle, tenint en compte que el mercat alemany té un pes important de marques d’alta gamma. Al Moves III, l’últim vigent a Espanya i que es va acabar el 31 de desembre, hi havia límit de preu. Eren 45.000 euros sense IVA. El tenen nacions com Portugal, Irlanda, Eslovènia o el Regne Unit, entre d’altres, recull l’ Observatori Europeu dels Combustibles Alternatius de la Comissió Europea. La qüestió és que no hi ha uniformitat, amb límits dispars que parteixen dels 40.000-50.000 euros i es disparen a 100.000 a Malta.
En el nou pla, Alemanya sí que introdueix límits per renda. La unitat familiar no podrà superar els 80.000 euros per optar a l’ajut. Les famílies que ingressin menys de 45.000 euros rebran 2.000 euros extra, i les que no sobrepassin els 60.000 euros, 1.000. A més a més, per fill es reben 500 euros, amb un màxim de dos. Així, l’ajut variarà de 3.000 a 6.000 euros segons la renda. França, Itàlia o Polònia també tenen un sistema que té en compte la renda per donar més o menys. És una cosa que a Espanya no s’ha estat donant. Alemanya tampoc no discriminarà per origen, cosa que França sí que ha plantejat, amb 1.000 euros més per a cotxes europeus.
Els concessionaris apunten que l’accés a la mobilitat elèctrica no és fàcil per al client mitjà
Per veure més moviments cal anar-se’n a la Xina, avançada de la mobilitat elèctrica, on han optat per retocar el sistema aquest any i passar de quantitats fixes a percentatges d’ajuda segons el cost. Això es deu al fet que al gegant asiàtic els cotxes elèctrics són molt més barats, tant pel control de la cadena de costos com per la guerra de preus de les marques. Per exemple, el supervendes elèctric Geely Galaxy Xingyuan costa menys de 10.000 euros. En lloc d’optar al subsidi màxim de 20.000 iuans –uns 2.500 euros–, no podrà superar el 12% del cost, detalla el portal CarNewsChina. El mercat elèctric xinès és molt madur, amb taxes de vendes electrificades superiors al 45%. El camí contrari es viu als EUA, on Donald Trump fa mesos que va retirar l’ajut de 7.500 dòlars –6.400 euros– per a la compra d’elèctrics. El republicà fuig del que sigui energia neta, en un gir ideològic. A Noruega els ajuts també es treuen... Perquè gairebé el 100% de vendes ja són elèctriques.
A Espanya es refusa un final, perquè es creu que s’ha de continuar incentivant el pas a l’elèctric. “ Donem suport a les subvencions directes als elèctrics de bateria, especialment tenint en compte que Espanya encara es troba en una fase primerenca del mercat”, exposa Isabell Büschel, directora de l’associació T&E Espanya, que advoca pel transport sostenible. A parer seu, el suport, “indispensable” i general, s’ha de mantenir fins que l’elèctric aconsegueixi la paritat de preus amb la combustió. Arribats a cert punt, sí que es pot optar per passar a tenir en compte els ingressos o la situació familiar. Els concessionaris també veuen necessaris els ajuts. Mirant als preus, “a un client mitjà accedir a un cotxe elèctric o híbrid endollable no li és fàcil”, exposa Garcia. El cotxe nou s’ha disparat un 38% en cinc anys, a una mitjana de 40.582 euros, segons dades de Ganvam.
A més de la falta d’ajuts, a Espanya s’està pendent que es convalidi la deducció en la renda
Al marge de l’esquema estatal, les autonomies poden tenir programes propis. Com tenen Galícia o Madrid, entre d’altres, on s’arriba a finançar la compra de combustió. Catalunya és de les poques que no en té. “Voldríem un pla de descarbonització que també tingui en compte la combustió. Un cotxe de 14 anys –la mitjana nacional– contamina més que un de nou, encara que sigui de combustió. Necessitem una renovació del parc, no només per vendre més cotxes, també per seguretat i emissions”, continua Garcia. En aquest sentit, l’ Executiu té pendent posar en marxa un pla de renovació a escala estatal per a tota mena de tecnologies inclosa en la llei de Mobilitat Sostenible. Els concessionaris apunten que per termini legal s’hauria d’aprovar al març.
Un altre punt que té l’etiqueta de pendent a Espanya és l’avantatge fiscal comprant electrificats, la deducció del 15% del preu en l’IRPF, fins a 3.000 euros. Dimarts està previst que es voti al Congrés el decret publicat al desembre que l’allarga per a compres aquest exercici, amb aplicació retroactiva a l’1 de gener i que es descomptarien a la declaració de la renda del 2027. Però, com que va juntament amb altres mesures, com ara condonar el FLA o apujar les pensions, l’aprovació està en l’aire pels equilibris parlamentaris. “Un sistema fiscal ben dissenyat és més eficaç que els ajuts directes a la compra. Perduren en el temps, mentre que els ajuts tendeixen a aparèixer i desaparèixer, fet que crea un impuls de compra intermitent”, planteja Büschel. En aquest moment del mes, sense ajuts, fonts del mercat adverteixen de caigudes del 15% en les vendes, eliminant extraordinaris de la dana. T&E assenyala que un bon exemple és Portugal, amb deduccions de l’IVA. No només es tracta de beneficiar, sinó també de castigar: França té un sistema en què fiscalment és més car comprar cotxes més contaminants.