PP i Junts tombaran el decret que inclou la pujada de les pensions
La revalorització de les prestacions està en joc
El grup català s’allunya de l’Executiu per l’ampliació de l’escut antidesnonaments
La portaveu deJuntsalCongrés,Miriam Nogueras, i la presidenta del grup alParlament,Mònica Sales
El Govern espanyol no té els
números per convalidar aquest dimarts el reial decret llei que inclou, entre altres mesures, la revalorització del 2,7% de les pensions contributives. PP i Junts es posicionen en contra de donar-li suport, per això tot apunta que la norma decaurà, com ja va passar l’any passat aquests mateixos
dies.
Les dues formacions no es posicionen en contra d’incrementar les prestacions, però plantegen fer-ho en un text legal independent i centrat exclusivament en la pujada de les pensions. El que denuncien és que l’ Executiu hagi barrejat en una llei que exigeix la seva convalidació parlamentària mesures que no tenen cap relació entre si, des d’iniciatives per mantenir la prohibició de desnonaments fins a bonificacions a la compra de cotxes elèctrics.
El PP va anunciar ahir el seu vot negatiu a la convalidació del decret i va recordar que ja va presentar al novembre una proposició de llei per garantir el poder adquisitiu de les pensions. El grup popular, per tant, hi votarà en contra, com ja va passar el 2025.
Junts també té previst rebutjar el decret i ahir va presentar la seva pròpia proposició de llei perquè les pensions es revaloritzin de manera automàtica, indexades a l’IPC. La formació catalana va acusar el Govern central i el PSOE de “xantatge” per vincular la pujada de les prestacions a mesures com la pròrroga per sisè any consecutiu de l’escut antidesnonaments, una iniciativa que, segons JxCat, impossibilita recuperar pisos ocupats i en cas d’impagament del lloguer.
Els textos sobre les pensions de PP i Junts, no obstant això, són diferents. La singularitat del redactat del partit català és que proposa que també es tingui en compte el cost de la vida a cada territori per quantificar les prestacions. “Els preus no són els mateixos a Catalunya que en altres territoris de l’ Estat”, esgrimeixen des de la formació, que assegura que volen “garantir un poder adquisitiu equivalent en tot el conjunt de l’ Estat”.
El PSOE s’oposa a trossejar el decret i demana de tenir en compte els “beneficis” de la seva proposta
En un comunicat, Junts va denunciar que els socialistes “posen en risc la majoria a favor de l’increment de les pensions per voler forçar l’aprovació de mesures que impedeixen de recuperar pisos ocupats i que permeten impagaments”. “La revalorització de les pensions és una qüestió de justícia social i no pot quedar segrestada per decrets llei que barregen mesures que no tenen res a veure”, van afegir.
El Govern espanyol, per tant, s’enfronta a una votació per a la qual no té els suports per endavant i ho fa en un moment de debilitat per la tragèdia ferroviària d’ Adamuz ( Còrdova), que va segar quaranta-cinc vides, i pel col·lapse de Rodalies a Catalunya. Junts ja havia advertit que, per garantir el seu suport a aquesta mesura o a d’altres, com la condonació de deute de les comunitats autònomes amb el Fons de Liquiditat Autonòmica ( FLA) –que arribarà a la Cambra Baixa al febrer, previsiblement– calia que es trossegés el decret i que es votés de manera aïllada.
L’ Executiu té en aquest moment diverses opcions: pot arriscar-se a perdre la votació d’avui, però també podria retirar el decret de l’ordre del dia i aprovar-ne a la reunió del Consell de Ministres un de nou que pugui superar la convalidació parlamentària. A més de la pujada del 2,7% dels més de deu milions de pensions contributives, el decret també preveu la millora de l’11,4% de les pensions no contributives i l’ ingrés m ínim vital. En total, són gairebé tretze milions de pensions.
El PSOE es va mostrar ahir en contra de “trossejar” el decret. La portaveu de l’executiva federal, Montse Mínguez, va fer una crida als grups parlamentaris perquè donin el seu suport als dos reials decrets llei (fet que inclou les pensions i el dels ajuts al transport públic). Mínguez va demanar que, “més enllà dels partidismes, vegin els beneficis
que hi ha al darrere d’aquestes mesures”.
L’any passat, aquests mateixos dies, Junts ja es va oposar al decret òmnibus de l’ Executiu que contenia la revalorització de les pensions i va acabar per negociar l’aprovació d’algunes de les seves mesures segregades. El 2024, el Govern espanyol va aconseguir l’aprovació d’un decret semblant després d’un acord in extremis amb els de Puigdemont, amb el ple ja en marxa i la incertesa del que passaria. La contrapartida va ser l’entesa per delegar les competències d’immigració a la Generalitat, una iniciativa que a la fi no s’ha materialitzat per la negativa de Podem, PP i Vox.
La formació catalana diu que es volen forçar mesures “que impedeixen recuperar pisos ocupats”
En tot cas, en públic, els postconvergents van eludir ahir revelar quin seria el sentit del seu vot, com fan de manera habitual.