L’Executiu intentarà persuadir Junts per a la segona votació de les pensions
Els diners dels jubilats
Els postconvergents s’uneixen al Partit Popular i Vox i tomben el decret òmnibus
Miriam Noguerasal costat d’Isidre Gavinal pati delCongrés dels Diputats
El Govern espanyol va tornar a comprovar ahir la volatilitat de la majoria parlamentària que va permetre la investidura de Pedro Sánchez després de veure com el ple del Congrés dels Diputats li tombava el decret òmnibus amb l’anomenat escut social –que incloïa la revalorització de les pensions– amb els vots en contra de PP, Vox i Junts.
La derrota va impedir a l’ Executiu convalidar la primera de les peces clau de la seva agenda social per al 2026. Però, a diferència de desfetes anteriors, no va tenir aroma de punt final. De fet, el resultat en contra va activar immediatament una nova negociació per convèncer els diputats de Carles Puigdemont que avalin en segona ronda la millora destinada a 13 milions de pensions, encara que sigui a costa de separar aquest compromís de la resta de mesures del decret, entre les quals destacaven polítiques sobre ocupacions i la pròrroga de la protecció davant desnonaments.
El Govern central aconsegueix tirar endavant la pròrroga dels ajuts al transport públic
Una estratègia del PSOE –lligar l’actualització de pensions a mesures d’habitatge– que els postconvergents van qualificar de “xantatge” i davant la qual no es van acovardir, malgrat que van quedar assenyalats per la resta de formacions, principalment per ERC, que va acusar JxCat d’“alinear-se amb els interessos de la patronal”.
A l’ Executiu ningú no amaga que la prioritat ara passa per desbloquejar la situació com més aviat millor. Amb aquest objectiu, el Govern central va moure fitxa i va aprovar al Consell de Ministres d’ahir una dotació de 300 milions d’euros per reforçar l’assegurança d’impagaments creada al desembre, que pretén compensar propietaris d’habitatge que no poden desnonar inquilins vulnerables. En paral·lel, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va aprofitar el debat parlamentari per avançar que l’ Executiu treballa en “noves fórmules” de protecció per incentivar que els habitatges buits surtin al mercat. “El nostre compromís amb els ciutadans que lloguen no s’acaba aquí; estudiem fórmules per ampliar el mecanisme de protecció als arrendadors. No hi ha excuses per deixar un habitatge buit quan hi podria viure una família”, va puntualitzar. Per Junts, aquesta dotació pressupostària arriba “tard”.
Les mesures, combinades amb un ambient menys aspre als passadissos del Congrés, van reforçar la sensació que encara hi ha marge per tancar un acord al febrer si la Moncloa reorganitza el contingut del decret. És el que va suggerir la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, que va modular el seu posicionament i va insinuar que el seu grup parlamentari no tindria problema a votar a favor de la revalorització de les pensions “quan es presenti sense el xantatge de mantenir les ocupacions”.
Aquest xoc polític va ser aprofitat per la resta de l’oposició per assestar una derrota parlamentària a l’Executiu. Tant el PP com
Vox van retreure al Govern central que intentés colar amb les pensions un nou tracte de favor als ocupes a costa dels petits
propietaris.
Des de les files populars, el seu vicesecretari d’ Hisenda, Juan Bravo, va acusar l’ Executiu de
ser “incapaç” de governar i de “faltar al respecte” als ciutadans barrejant matèries en un decret i utilitzant els pensionistes com a “ostatges”.
El Govern de Sánchez va compensar la derrota en matèria de pensions amb una victòria en el decret d’ajuts al transport públic. El ple va convalidar la pròrroga de les bonificacions per a tot el 2026, amb el suport de Junts i ERC i l’abstenció final del PP, un contrast que evidencia la geometria variable d’una legislatura en què cada votació es negocia al límit.
L’escenari recorda inevitablement el de l’any passat: un decret social tombat, tensions amb Junts i, malgrat tot, un acord posterior que va permetre recompondre la majoria. La diferència ara és que el temps pressiona més i el cost polític de no aconseguir un acord seria més gran. Junts, malgrat que eleva el to, deixa entreveure que la ruptura no és total.