L’Executiu descarrila

N’hi ha que pensen que els accidents ferroviaris que s’han registrat les últimes setmanes poden fer descarrilar el Govern central. Malgrat tot, això no és el que opinen els socialistes, que continuen mantenint contra vent i marea que no hi ha prou elements per avançar les eleccions generals. Per a Pedro Sánchez és una fatalitat més de les que ha hagut d’afrontar al llarg dels set anys i vuit mesos de mandat. Després de la tempesta, escampa.

Probablement els que pensen així tenen raó. Tot apunta que el ministre de Transports, Óscar Puente, no dimitirà, ja que seria un acte de debilitat que el Govern de coalició progressista no es pot permetre. Els socis del bloc d’investidura tampoc no donaran suport a una moció de censura que presenti el PP ni forçaran una qüestió de confiança.

A tot estirar, es podria destituir el president d’Adif, Luis Pedro Marco de la Peña, però seria el quart president que cauria en menys de vuit anys, i així no hi ha qui gestioni una empresa, ni pública ni privada. El que sí que s’accepta de manera generalitzada és que l’accident ferroviari d’ Adamuz, unit al caos de Rodalies, augmenta el desgast polític que l’ Executiu pateix setmana rere setmana. Tindrem l’oportunitat de comprovar-ho el 8 de febrer, quan se celebrin les eleccions autonòmiques d’ Aragó. Els sondejos d’opinió no pronostiquen res de bo per a l’esquerra en general ni per als socialistes en particular. Són unes eleccions que anticipen el que passarà a les generals. Almenys ha estat així als últims onze comicis que s’han celebrat en aquesta comunitat autònoma.

L’accident ferroviari ha permès vi-sualitzar el mal funcionament de l’ Estat. Una falta de gestió que es va posar
en evidència a la Seguretat Social, on era impossible aconseguir una cita per tramitar una pensió, i que s’ha anat estenent al sector públic empresarial. L’apagada va revelar el deficient govern de Red Eléctrica. I ja ni en parlem de Correos, Renfe, Adif, la sanitat, l’educació, les estadístiques... L’eslògan que va portar els socialistes de Felipe González al poder el 1982 va ser “Que Espanya funcioni”, però sembla que se n’han oblidat, perquè no funciona res. El fet de no tenir pressupostos des de fa tres anys és un indicador que Espanya no va bé. És cert que es pot continuar gastant, però s’ha deixat de planificar, anem de qualsevol manera i aquesta improvisació comença a passar factura. Al Govern espanyol no hi ha bons gestors. La major part dels ministres van ser elegits per raons polítiques i d’equilibri de poder. Són càrrecs polítics, però aquest menyspreu a la meritocràcia s’ha anat estenent a càrrecs intermedis i institucions. I ja ni en parlem de les empreses públiques, en general ocupades per persones sense experiència per al càrrec. I és això el que ha quedat en evidència amb l’accident ferroviari. Que l’Executiu descarrili només és qüestió de temps.