Espanya ho autoritza, els EUA assassinen.

La legalització de prop de 800.000 estrangers –segons les previsions rigoroses de Funcas– constitueix un engany democràtic. Un assumpte de tal magnitud no s'hauria de resoldre sense una discussió i la votació corresponent al Congrés. De les set mesures excepcionals, incloent-hi aquesta, és la quarta que es tramita de manera opaca, mitjançant el reial decret i ignorant el parlamentarisme. Dues amb Felipe González, una amb José Luis Rodríguez Zapatero i la present amb Pedro Sánchez. El fet que hagi succeït anteriorment no ho legitima, sinó que ho empitjora per la seva reiteració.

Un plantejament i el seu revers. Doncs ara cal subratllar que aquesta mesura de regularització és fonamental. Parlem de ciutadans que ja estan establerts aquí i als quals s'ha de donar una alternativa, segons ha recalcat principalment Càritas, que té molta experiència en el tractament de la vulnerabilitat extrema. Resulta fascinant notar com l'esquerra empra l' Església com a font de legitimació sempre que aquesta avali el Govern, però s'hi abraona amb força quan manifesta una visió que no s'ajusta al discurs oficial.

Tanmateix, dins la política les formes i els pormenors resulten significatius. Per aquest motiu és complicat reconèixer la virtut d'una regularització amb uns requeriments tan permissius. Un aspecte que igualment la transforma en una desconsideració cap al col·lectiu d'immigrants que han complert la legalitat per emprendre la seva trajectòria aquí.

Si a sobre la iniciativa s'empra estratègicament –que és el que implica donar el focus a Podem quan els seus sufragis no resulten imprescindibles–, la qüestió esdevé irresponsable. D'aquest aspecte particular se'n deriven dos efectes desastrosos.

La qüestió inicial apunta a convertir la immigració irregular en una estratagema del PSOE per atreure novament Junts al grup de la investidura. Els integrants de Podemos ja han assenyalat que han concedit alguna contrapartida, si bé no poden manifestar obertament de què es tracta. Es sospita que aquest detall podria ser el vot favorable al traspàs de les facultats de gestió migratòria a la Generalitat. Junts deixarà de ser vist pels morats com una formació racista, que era el pretext que van emprar anteriorment per rebutjar la transferència.

La segona conseqüència és encara més greu. Atès que per a Podem, de la mateixa manera que per a Vox, qualsevol tema es transforma en conflicte de valors, la regularització s'ha introduït en el debat social a través d'una formació amb escassa representació, amb una voluntat provocadora, divisòria i d'enfrontament. Un escenari que, d'altra banda, resulta favorable per al Govern i que per aquesta raó incentiva.

En el rerefons, la intenció d'aprofundir en les incoherències del PP i caldejar l'ambient de la discussió servint-se de la resposta de l'ultradreta. En conseqüència el panorama es modifica: nouvinguts en comptes de combois. La conclusió del relat resulta fins i tot més original: als EUA es mata, a Espanya legalitzem.

La qüestió més delicada de l'actualitat institucional abordada com un guió de televisió, utilitzant la nació com a escenari i la població com a públic forçat a reaccionar de forma sentimental. No obstant això, és força possible que la reacció resulti oposada a la que anticipen els nostres líders.

S'ha activat el compte enrere per a la propera regularització. No pas l'actual, sinó la posterior. A l'inevitable efecte crida d'aquesta mesura s'hi suma l'estímul que el propi Govern fomenta diàriament en tots els espais on intervé, remarcant que fan falta més immigrants. Deu ser l'únic tema en què el parer de gran part de les patronals i organitzacions empresarials, el Govern, l'esquerra i l'extrema esquerra estan d'acord.

Ni una paraula del Govern sobre el fet que Espanya bloquegi la porta a pròximes regularitzacions multitudinàries. No s'ha dit res de les exempcions de visat ni dels viatges turístics com a via fonamental d'accés per a la immigració irregular. Hi ha un silenci sobre la urgència de limitar les facilitats per empadronar-se immediatament després d'aterrar. Tampoc s'ha parlat de restringir les prestacions bàsiques si es tria el camí de la il·legalitat per traslladar-se a Espanya. Aquesta regularització no s'associa, com caldria, amb l'advertiment que s'aplicarà una vigilància fronterera real i que incomplir-la tindrà repercussions.

Hi ha neguit per l'extrema dreta? Realment no ho aparenta. Si fos cert, no es manipularia amb tanta maldestresa el tema de la immigració, que és pura nitroglicerina electoral. Més aviat s'està alimentant el seu increment desmesurat. Ho comprovarem de nou ben aviat. Següent destí: Aragó.