El fred s’alia amb Rússia a Ucraïna
Guerra a Europa
Congelar la població civil és ara el principal objectiu de l’ofensiva aèria
Aquests veïns de Kíiv encenen un foc per escalfar-se, cuinar i passar una estona junts quan les alarmes antiaèriesho permeten
Feia molts anys que Ucraïna no patia un hivern tan dur. La crisi climàtica havia reduït les temperatures més extremes a un parell de setmanes, normalment al febrer. Però el gener està sent gèlid, amb mínimes de vint graus sota zero i màximes que amb prou feines pugen de zero. Les previsions per a la pròxima setmana són molt pitjors. Les màximes a Kíiv s’acostaran als quinze graus negatius.
Rússia aprofita el fred per trencar la capacitat de resistència de la població civil. Ataca les centrals elèctriques i la xarxa de distribució. L’ofensiva dels últims dies contra Kíiv ha deixat un milió de persones sense llum i 6.000 cases sense calefacció.
“Està sent molt dur”, admet Olga Tarnovska, intèrpret i autora d’un videoblog sobre la guerra. “ Vivim sense res del que és normal per a la majoria de la humanitat –explica–. Llum, calefacció, aigua corrent i internet són serveis que van i venen, i quan funcionen és una alegria immensa”.
Han passat gairebé quatre anys de la invasió a gran escala de l’exèrcit rus i Ucraïna continua resistint. Els ucraïnesos se senten orgullosos, però també esgotats.
Després de setmanes molt fredes, la pròxima serà pitjor, amb màximes a Kíiv de 15 graus sota zero
“Estem cansats i empipats –reconeix l’escriptor Andrei Kurkov–. “ Aguantem, però és molt difícil. La meva dona i jo dormim en un matalàs al terra del passadís, al costat de l’estufa de gas. És important ser lluny de la finestra, tant per l’amenaça dels drons russos com pel fred. Fa temps que ja no baixem al refugi”.
Kíiv és la capital europea amb més gratacels i en Kurkov viu en un dels que hi ha. Els drons russos tenen blancs de sobra per triar i la majoria de la població confia en la sort.
Olga Tarnovska també viu en un edifici alt i també li costa de baixar al refugi: suposaria dormir allà totes les nits, sense privacitat, amb veïns igual de cansats.
“L’any passat només hi va haver dos dies sense alarmes antiaèries –explica–, i des de l’1 de gener no n’hi ha hagut cap”.
“L’any passat només hi va haver dos dies sense alarmes antiaèries”, explica Olga Tarnovska
Malgrat el fred, la falta de llum i de calefacció, les xarxes socials difonen vídeos d’ucraïnesos que ballen i cuinen a la intempèrie. “Sembla que s’ho passen bé, però és una il·lusió”, comenta Olga Rudenko, directora del mitjà digital The Kiiv Independent . “No és una prova més de la resistència sense límits del poble ucraïnès –afegeix–. Creure-ho és perillós, perquè els ucraïnesos necessitem ajuda. Necessitem, per exemple, municions per a les defenses antiaèries”.
A Kíiv i altres ciutats les autoritats han muntat grans tendes de campanya on, gràcies a generadors que funcionen amb gasoil, hi ha calefacció i electricitat. Aquests punts de socors serveixen per protegir-se del fred, carregar el mòbil i menjar alguna cosa calenta abans de tornar a casa. Hi ha famílies que han muntat tendes de campanya a la sala d’estar dels seus apartaments. Les escalfen amb calefactors de piles o amb maons que han agafat temperatura al costat d’alguna estufa de gas.
“ Sobrevivim, però el cost és enorme –reconeix Olga Tarnovska–. El cos es desgasta físicament i psíquicament. Suportem una càrrega enorme. El pes de la guerra és extenuant”.
El president Volodímir Zelenski informa que les centrals que continuen operatives només poden generar el seixanta per cent de l’energia que necessita el país. Ucraïna importa tota l’electricitat que pot d’ Eslovàquia, Polònia, Hongria, Romania i Moldàvia, però tot i així cal tallar el subministrament de manera intermitent per mantenir l’equilibri de la xarxa.
L’escriptor Andrei Kurkov se sorprèn de com es pot arribar a resistir quan no hi ha alternativa
Els serveis d’intel·ligència adverteixen que Rússia prepara una ofensiva de drons i míssils contra les tres principals centrals elèctriques que continuen a peu dret, ara desprotegides davant la falta de munició per a les defenses antiaèries.
“És una desgràcia que a Rússia se li permeti torturar a milions de persones amb el fred, mentre el món mira cap a una altra banda, distret per les maniobres de Donald Trump”, es lamenta Olga Rudenko.
Des de l’inici de la guerra, Rússia ha atacat la infraestructura energètica d’ Ucraïna. El Kremlin ho justifica per així debilitar la capacitat de resistència i forçar la mà de Zelenski en les negociacions per a un eventual alto el foc.
L’exèrcit rus avança al front oriental, però molt a poc a poc i amb un enorme cost en vides humanes. L’últim pronòstic del Centre d’ Estudis Estratègics i Internacionals és que a la primavera se superaran els dos milions de baixes. Rússia haurà perdut 1,2 milions de solats –entre morts, ferits i desapareguts–, i Ucraïna, 600.000.
Drons russos ataquen un tren que, amb cinc morts i desenes de ferits, arriba a la destinació
Malgrat aquesta atrocitat, l’escriptor Andrei Kurkov creu que “la guerra continuarà més o menys igual. Ni ells ni nosaltres cedirem”. A més de les raons polítiques i estratègiques de Kíiv i Moscou per continuar lluitant, Kurkov destaca l’efecte de la guerra en el dia a dia d’una societat sencera. “Arriba un moment –diu– que la resistència es converteix en el teu mode de vida. Jo no hauria imaginat mai que poguéssim arribar a resistir tant, però quan no hi ha alternativa, tot és possible”.
“L’instint de supervivència no té límits –assenyala Olga Tarnovska–. Com, si no, podem continuar endavant sense dormir cap nit sencera? Tot el que fem és per instint, com serrar les dents fins que ens cauen”.
L’instint de continuar endavant va quedar de manifest dimarts, quan tres drons russos van atacar un tren a la regió de Khàrkiv. Hi anaven 291 passatgers, cinc van morir i desenes van resultar ferits. Els maquinistes van desenganxar els vagons en flames i van aconseguir portar la resta del comboi fins a l’estació de destinació.
“Així continuaran les coses mentre Putin continuï viu”, vaticina Andrei Kurkov.