Trump exigeix a l’Iran que pacti el desarmament nuclear “o serà molt pitjor”
Guerra a l'Orient Mitjà
Uncaçaaterra alportaavions Abraham Lincoln
Donald Trump va tornar a tensar ahir la corda amb l’ Iran advertint que el “temps s’està acabant” perquè Teheran accepti negociar un acord sobre el seu programa nuclear. En un missatge publicat a la seva xarxa, Truth Social, el president dels EUA va instar la República Islàmica a “asseure’s ràpidament a la taula” i tancar un pacte “just i equitatiu, sense armes nuclears”, advertint que, si no s’hi avé, el pròxim atac dels Estats Units seria “molt pitjor” que els bombardejos llançats al juny contra instal·lacions nuclears iranianes.
“El pròxim atac serà molt pitjor. No feu que torni a passar”, va escriure Trump, que també va subratllar que una “armada” dels Estats Units es dirigeix cap a l’ Iran. Washington ha reforçat els últims dies la seva presència militar a la regió, amb el desplegament del portaavions USS Abraham Lincoln i diversos vaixells d’escorta al Golf, en un context de màxima tensió.
“Si se’ns pressiona, ens defensarem i respondrem com mai”, adverteix Teheran
La resposta iraniana no es va fer esperar. La missió de l’ Iran davant l’ONU va advertir en un missatge publicat a la xarxa social X que Teheran “respondrà com mai abans” en cas d’una agressió dels Estats Units.
“L’ Iran està preparat per a un diàleg basat en el respecte mutu i els interessos comuns, però si se’l pressiona, es defensarà i respondrà com mai”, va assenyalar la delegació iraniana, que va recordar el cost humà i econòmic de les guerres dels EUA a l’ Afganistan i l’ Iraq, on, segons el missatge, Washington “va dilapidar més de 7.000 milions de dòlars i va perdre més de 7.000 vides”.
El ministre iranià d’ Exteriors, Abbas Araqchi, va negar que hagués mantingut contactes recents amb l’enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff, o que hagués sol·licitat negociacions, ja que qualsevol diàleg requeriria abans el final de les amenaces i de les “exigències excessives” de Washington.
Les advertències creuades passen en un moment especialment delicat, després de la sagnant repressió de les protestes que van sacsejar l’ Iran a començaments d’any. Segons l’oenagé Human Rights Activists News Agency ( Hrana), amb
seu als EUA, almenys 6.221 persones han mort des de l’inici de les manifestacions, majoritàriament manifestants, mentre que més de 42.000 han estat detingudes. L’organització investiga també més de 17.000 possibles morts addicionals.
El rerefons de l’actual pols és l’acord nuclear firmat el 2015 entre l’ Iran i les principals potències mundials, de què Trump es va retirar unilateralment en el seu primer mandat. Aquell pacte, conegut com Pla d’ Acció Integral Conjunt, va establir límits estrictes a l’enriquiment d’urani per part de l’ Iran, va reduir la seva reserva de material físsil i va sotmetre les seves instal·lacions a inspeccions de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica ( AIEA), a canvi de l’aixecament progressiu de sancions internacionals.
La retirada unilateral dels Estats Units el 2018, decidida per Trump, va reactivar les sancions econòmiques i va portar Teheran a incomplir de manera gradual els seus compromisos, amb un augment dels nivells d’enriquiment molt per sobre del que estava permès per l’acord.
Des d’aleshores, els intents de reactivar el pacte han fracassat per la desconfiança mútua. Washington acusa l’ Iran d’acostar-se al llindar nuclear i Teheran defensa el caràcter civil del seu programa.
A Europa, l’escalada verbal ha generat inquietud. El canceller alemany, Friedrich Merz, va afirmar ahir que els dies del
règim iranià estan “ comptats” i la seva caiguda podria passar en qüestió de “setmanes”.