Guyana Guardian en català

L’alleujament del ‘topvuit’ 

Contracrònica

Els blaugrana celebren estalviar-se dos partits en un febrer infernal i el Camp Nou explota d’eufòria amb el Madrid després d’una hora amb l’ai al cor

Els jugadors del Barça celebrant el gol deRaphinha, el primer del brasiler en aquesta Champions

Els jugadors del Barça celebrant el gol deRaphinha, el primer del brasiler en aquesta Champions

Andreu Esteban / Propias

Una hora amb cadascun dels 60 minuts avançant carregosament va estar la parròquia blaugrana amb l’ai al cor. Quina agonia! Fins que Lamine Yamal ( minut 60) i Raphinha de penal ( minut 69) no van certificar la victòria, el Barça va viure angoixat, amb l’ai al cor i amb el futur pròxim hipotecat. Si no passava al top 8, hauria d’afrontar un febrer carregadíssim, de bojos, amb fins a 8 partits en 29 dies, a un matx cada 3,5 jornades, jugant-se en només un mes el liderat de la Lliga i la continuïtat a la Copa i la Champions... Quina forma de guarnir les eleccions a la presidència del club del 15- M.

Amb el gol del capità des dels 11 metres, el Camp Nou va respirar tranquil. I va explotar en crits de plaer eufòric al minut 95, quan pels transistors es va cantar el 4-2 del Benfica al Reial Madrid que expulsava els blancs del top 8. Va ser com el cinquè gol del Barça. A la gespa, els blaugrana es retiraven més alleujats encara. Les seves cares eren la imatge de l’alleujament, l’alliberament, el bàlsam espiritual. El que s’havien tret de sobre...

Tenim qualitat per guanyar la Champions, però hi ha moltes coses per millorar”

“Al final et dona la vida descansar; amb tots els partits que tenim, jugar-ne dos menys et deixa molt feliç”, expressava el sentir de l’equip un Lamine Yamal designat jugador del partit, que a peu de gespa no sabia quins equips havien passat entre els vuit millors. “Suposava que ens havíem classificat amb la victòria”, deia el de Rocafonda, que admetia els moments d’aclaparament. “Quan et marquen un gol a la Champions, és difícil remuntar, però l’equip ha demostrat que es fa molt fort a la segona part”.

“El més important és que hem guanyat el partit, hem marcat quatre gols i acabem entre els vuit primers; cinquens, oi?”, intervenia Robert Lewandowski, que destacava la tranquil·litat que els suposa no carregar més el calendari. “Podem mirar endavant, no hem de jugar els dos partits de playoffs. És bo. Hem tingut molts partits al gener, de manera que és bo tenir dues setmanes netes sense partits, és molt favorable per a nosaltres per poder preparar bé els partits de la Lliga. A la Champions acabem molt tard i hi ha molts viatges, ens deixa poc temps per preparar els partits i no tenim gaires dies per descansar, hem fet el perfecte”, comentava el polonès, autor de l’1-1.

“Favorits? La Premier és la millor lliga, amb la quantitat de diners que hi inverteix”

Amb la cara seriosa, més que alleugerit, va acabar Hansi Flick, que s’expressava una mica disgustat pel primer temps. “Al començament de la primera part no estava content amb l’actuació de l’equip, però a la segona part han jugat més bé, cal jugar així des del principi. Hem de millorar, no només a la Champions, també a la Lliga. Hem concedit el primer gol, hem jugat massa per dins. La segona part ha estat genial, hem aconseguit gols fantàstics”, es relaxava l’alemany, que va aconseguir la seva victòria 70 en 93 partits de blaugrana.

El tècnic destacava el recorregut del seu equip a la Champions. “Vam començar molt malament, però hem acabat a dalt guanyant els últims partits i capgirant la situació”. Sobre si el Barça podia ser considerat un dels favorits, Flick no defugia el repte. “Tenim la qualitat per guanyar la Champions, però tenim massa coses per millorar. Tenim molta feina per fer”.

“Descansar et dona vida; amb tots els partits que tenim, jugar-ne dos menys em fa feliç”

Sobre el favorit per guanyar la Champions, Flick apuntava al nord: “Crec que la Premier és la millor lliga del món, amb la gran quantitat de diners que hi ha invertit, poden comprar molts jugadors, pots veure tot el que s’emporten cada any cap allà”.

Toni López Jordà

Toni López Jordà

Ver más artículos