Mourinho es riu del Madrid

A casa de Mourinho pot passar qualsevol cosa. Es creen atmosferes caòtiques, tedioses o trepidants, com la d’ahir a la nit a l’estadide Da Luz, on Álvaro Arbeloa va perdre el crèdit guanyat en els tres últims partits i el Reial Madrid va quedar fora del top 8 de la Champions. A sobre, va acabar amb nou jugadors (expulsió d’ Asencio i Rodrygo) i amb el 4-2 obra del porter ucraïnès Trubin. Mourinho va marxar rient, plorant d’emoció, en un dels seus, segurament, penúltims moments màgics en una banqueta. Els dos clubs
podrien veure’s les cares novament d’aquí dues setmanes (o el Bodø/Glimt). Tot està per escriure. Però ara els fantasmes i les ombres voletegen altre cop per un apàtic Reial Madrid.

No podia faltar la pluja en un partit de Champions a Lisboa,
ingredient indispensable per humitejar les idees i avivar els instints. Perquè el retrobament entre Mourinho i Arbeloa, que es van abraçar afectuosament després de les floretes a la sala de premsa, no podia transcórrer amb l’assossec de fons. Feia falta Wagner, napalm i un Otamendi ple de cicatrius surfejant sobre la gespa. Ho va tenir tot el Benfica-Madrid per al record agradable o el malson.

Mentre que el Madrid va sortir al camp intentant asserenar
el joc amb Güler i un actiu Bellingham, Mourinho no es va oblidar de la recepta que tant èxit li ha
donat en la seva carrera. Els seus equips llegeixen els espais com l’abecedari, en segons, i va posar contra les cordes l’equip blanc, que semblava haver trobat la
seguretat defensiva als últims partits. Però cabra avesada a
saltar fa de mal desvesar.

Una rematada de Tomás Araújo va ser el preludi del vendaval portuguès, que ni de bon tros es va acovardir amb el gol de Mbappé després de mitja d’hora de joc després d’una centrada de Valverde (0-1). Ja havia avisat també Prestianni, amb un penal de Bellingham que finalment va anul·lar el col·legiat, però va ser Schjelderup qui va igualar al minut 36 amb un cop de cap a centrada de Pavlidis després d’una doble ensopegada d’ Asencio (1-1). Desfermats els locals, va arribar el segon obra del mateix de Pavlidis de penal. Tchoauméni, que tornava després de causar baixa a La Ceràmica, va veure una groga al cap de dos minuts i va caure en la trampa del veterà Otamendi, que el va picar i es va deixar caure. Penal. Pavlidis va posar al davant el Benfica abans del descans (2-1). Valverde va treure una pilota des de la línia i Barreiro, incomprensiblement, va enviar fora un cop de cap a plaer per la badada de Mastantuono. El 2-1 hauria pogut ser un 4-1 i Mourinho es delectava a la banqueta, satisfet amb la posada en escena dels seus jugadors i pendent dels resultats que oferia la UEFA.

S’anava succeint la trepidant jornada mentre el tècnic local retenia els jugadors al vestidor. El col·legiat va haver d’apressar-los i el Benfica-Madrid estava abocat a ser l’últim de la jornada d’acabar. La pressa la tenia l’equip lisboeta per liquidar el partit i, al minut vuit de la represa, altre cop Schjelderup va sorprendre Courtois amb una rematada potent al pal curt (3-1). Cansat el Madrid, va reaccionar amb un altre gol de Mbappé que va tornar a ser indetectable a l’àrea i va rematar amb la dreta una passada de Güler (3-2). Sense el francès, el Madrid és una caricatura.

Però tot el que va venir després va ser una impotència, que va acabar amb dos expulsats i un desenllaç marcat pels resultats que va deixar el Benfica amb l’oportunitat de classificar-se si feia el 4-2. Era el minut 97 i una falta lateral, en què la banqueta va animar el porter Trubin a pujar, va acabar amb aquest rematant com Santillana i Mourinho embogit. El madridisme no sabia on amagar-se.