Guyana Guardian en català

Els plans de pensions perden força malgrat haver-se revaloritzat un 6%

Successos

Les retirades superen les aportacions per la pèrdua d’incentius fiscals

Jubilats jugant a la petanca a la plaça Gaudí de Barcelona

Jubilats jugant a la petanca a la plaça Gaudí de Barcelona

Mané Espinosa / Propias

Els plans de pensions continuen perdent força com a gran instrument d’estalvi de cara a la jubilació malgrat que la seva rendibilitat ha superat el 2025 no només la inflació i les lletres del Tresor, sinó també els fons d’inversió convencionals. En l’últim exercici s’ha situat en el 6%.

Segons l’associació d’institucions d’inversió col·lectiva Inverco, l’any passat els estalviadors van aportar 3.251 milions d’euros a aquests plans, però van retirar 3.620 milions, amb la qual cosa les sortides van superar les arribades en 369 milions.

Els autònoms sí que estan elevant els seus estalvis per a la jubilació perquè tenen més desgravació

Aquest desfasament es deu sobretot als plans individuals, que perden aportacions des que l’any 2021 el llavors ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, va reduir de 8.000 euros a 2.000 i després a 1.500 el límit a les aportacions anuals amb avantatges fiscals. En paral·lel, va impulsar els plans d’ocupació perquè les empreses creessin les seves pròpies bosses d’estalvi.

“La reducció del límit ha
suposat que els particulars deixin d’estalviar 12.700 milions des del 2021”, afirma José Luis Manrique, director d’estudis de l’ Observatori Inverco, a l’hora de valorar la relació entre aportacions i retirades.

L’any passat els particulars van aportar 1.585 milions als plans de pensions individuals i van retirar 2.296 milions, això és, 711 milions més del que es va estalviar. Fins al 2021, expliquen des d’ Inverco, cada any anys les aportacions havien superat les retirades.

En canvi, els plans col·lectius d’ ocupació no s’acaben d’enlairar. “La idea era fomentar el sistema d’ ocupació, però no ha estat així i la realitat és que som lluny dels objectius de la reforma”, assenyala Manrique. L’any passat van entrar 1.660 milions d’estalvi per la via dels plans d’ocupació i es van retirar 1.301 milions, amb la qual cosa hi va haver una aportació positiva neta de 359 milions.

Per a les entitats d’inversió col·lectiva, la fiscalitat continua sent el millor senyal per orientar els estalvis. “Estem demanant que es torni als límits anteriors” pel que fa a les desgravacions dels plans individuals, assegura David de Miguel, el director general d’ Inverco. Fins al 2020, l’últim any abans de la reforma d’ Escrivá, les aportacions rondaven els 4.500 milions d’euros a l’any, gairebé tres vegades més que en l’actualitat.

La base de partícips dels plans de pensions es manté, però els estalviadors ara hi posen menys diners. L’associació xifra en 10 milions les persones amb plans de pensions, cosa que suposa un percentatge acceptable de la població, però lamenta que les aportacions siguin petites. “No és un problema de nombre, sinó de patrimoni”, assenyala Manrique. En els plans d’ocupació hi ha 4 milions d’estalviadors, dels quals 900.000 corresponen al sector de la construcció, que s’ha convertit en la referència, malgrat que el seu import és modest. L’any passat va sumar 250 milions, a raó d’uns 275 euros per treballador.

El col·lectiu que en canvi sí que eleva amb força les seves aportacions és el dels autònoms, amb 470 milions l’any passat, gràcies als seus plans d’ocupació a mida. Entre l’estalvi individual i el d’ ocupació, tenen una desgravació de 5.750 milions a l’estalviar per a la jubilació.

Aquest any era una incògnita quantes persones recorrerien al supòsit especial de liquiditat que permet rescatar un pla de pensions passats els deu anys. No han estat gaires perquè l’any ha estat “brillant”, assenyala Manrique.

De moment els plans de pensions sumen tres anys de forta rendibilitat. Es van revaloritzar un 8,8% el 2023 i un 8,8% el 2024. Durant els últims quinze anys, la mitjana és del 4%.

Malgrat les retirades, l’import estalviat en plans de pensions va en augment gràcies a l’increment de la rendibilitat. Arriba ara als 137.988 milions d’euros, 6.160 milions euros més que fa un any. La major part, 96.331 milions, procedeixen de plans individuals.

Iñaki De las Heras

Iñaki De las Heras

Ver más artículos

Redactor de la sección de Economía y Empresas de Guyana Guardian. Licenciado en Periodismo (UCM) y en Psicología (UNED). Ha trabajado en Europa Press y en Expansión