Homes que ens agraden
La casualitat ha fet que hagi vist dues pel·lícules seguides interpretades per personatges masculins diferents, no habituals, sense dosis superlatives de testosterona, ni rastre del clàssic senyoro, matxirul·lo o macho man que malauradament abunden tant.
Així doncs vaig mirar a Filmin Coses petites com aquestes, basada en la novel·la de Claire Keegan, i l’endemà al cinema Hamnet, a partir de la novel·la de Maggie O’Farrell. La primera és una història de dones, un relat dur sobre el que van patir un munt de dones i les seves criatures als convents i bugaderies de les Magdalenes a Irlanda, curiosament explicada des del punt de vista d’un home, en Bill Furlong, carboner, casat i amb cinc filles. Un home que fuig de la violència i dels maltractaments, a qui el fet de descobrir que una colla de noies són explotades li remou el seu propi passat. Un home empàtic, generós. Meravellosament interpretat per Cillian Murphy, la seva respiració feixuga ens transmet l’angoixa que sent per la desgràcia aliena. Una angoixa antiga. Som als anys vuitanta del segle passat, però les males pràctiques d’aquelles monges es van allargar des dels anys vint fins als noranta.
Saltem uns segles enrere i ens en anem al segle XVI, a Stratford, amb en Will, que esdevindrà la màxima celebritat en l’escriptura dramàtica. A Hamnet se’ns explica com el dolor per la tràgica mort del fill arriba a esdevenir obra d’art a Hamlet, una de les peces més representades de la història del teatre. El pare d’en Hamnet, encarnat per Paul Mescal, és, abans de ser conegut com el bard, el fill del guanter, el marit de l’Agnes, i és a través dels ulls d’ella que coneixerem la seva història d’amor gens convencional. L’Agnes (Jessie Buckley), una dona feréstega que coneix els secrets del bosc i de les herbes remeieres, abans de casar-se amb en Will li confessa al seu germà: “És l’home amb més coses dins seu que he conegut mai”.
A 'Hamnet' se’ns explica com el dolor per la tràgica mort del fill arriba a esdevenir obra d’art a 'Hamlet'
En Will també és un home que fuig de la violència, perquè l’ha patida en la pròpia pell i fa tot el possible per evitar-la als altres. No direm que fos un ésser impol·lut perquè per arribar a ser el Shakespeare que coneixem, per fer carrera, se’n va anar a Londres a buscar-se la vida, deixant la dona a càrrec de la canalla. Allò tan típic que fa segles que dura.
Si podeu, abans de mirar aquestes bones adaptacions cinematogràfiques passeu per les novel·les de Claire Keegan i Maggie O’Farrell. I quan gaudiu d’aquestes dues grans pel·lícules, podreu dir sense mentir: “Em va agradar més el llibre”.
