Un Shakespeare ‘inèdit’ s’estrena al TNC
Teatre
Margarida d’Anjou és ‘La reina lloba’, la reconstrucció que Pau Carrió ha fet d’aquest personatge, a partir de ‘Enric VI’ i ‘Ricard III’
Maria Rodríguez Soto interpreta Margarida d’Anjou a 'La reina lloba'
Els reis de les tragèdies de Shakespeare són prou famosos. Qui no coneix Macbeth, Lear, Enric VI, Ricard III o el príncep Hamlet? En canvi, les reines, tot i que també hi són presents, no donen nom a cap de les seves obres. El director Pau Carrió ha observat que la reina Margarida d’Anjou no apareix en un drama, com Lady Macbeth, sinó en uns quants, amb una presència rellevant a Enric VI i Ricard III.
Diu Carrió que, comptant totes les rèpliques, en té més que el Rei Lear, poca broma. I és per això que ha aplegat tot aquest material i n’ha afegit de propi per bastir “una nova obra” de Shakespeare, protagonitzada per Margarida d’Anjou. El resultat s’ha estrenat aquesta setmana a la sala Petita del TNC, amb el títol La reina lloba.
“La reina sembla molt dolenta, però fa servir els mateixos mecanismes que els homes”, declara Rodríguez Soto
Amb aquesta proposta, Carrió es proposa descobrir al públic la vida apassionant d’aquest personatge històric. “Margarida serà núvia, muller, amant, reina, mare, guerrera, vídua i bruixa visionària. Ordirà intrigues polítiques, liderarà els exèrcits dels Lancaster, lluitarà contra els York i, finalment, perdrà la guerra, la corona, el marit i el seu únic fill. S’exiliarà a França però retornarà a Anglaterra, als cinquanta anys, per anunciar la fi del regnat de terror de Ricard III”, explica la producció del TNC.
La nova reina de Shakespeare la interpretarà Maria Rodríguez Soto. L’autor i director manifesta: “Volia tornar a treballar amb la Maria i fer un personatge gros. A partir d’ella hem configurat tota la companyia. I és el tercer Shakespeare en què treballem plegats. Margarida d’Anjou és un personatge que des del principi es presenta despert i amb una mirada neta respecte del món. Tots els personatges masculins (marit, amant, familiars...) La volen posar en un lloc i ella lluita fins al final perquè no ho facin. Hi ha uns parlaments brillants d’aquesta reina en les obres de Shakespeare, des dels 15 anys fins al voltant de 50, que ja és anciana pels temps d’aleshores, a Ricard III. Shakespeare hi recorre aquesta trajectòria vital”.
Lee también
“Els personatges femenins no són mai tan importants com en el seu cas –continua Carrió–. Són dones idealitzades, que no tenen gaire recorregut en les obres, perquè es moren o embogeixen o el que sigui. Aquesta reina, en canvi, és un personatge que es relaciona amb el poder, amb les ferides, les lluites i les renúncies que comporta”.
Pel que fa al muntatge, detalla: “Ho he fet a la manera elisabetiana, amb els personatges canviant-se, l’espai buit... En el qual l’entrada dels actors ho fa tot. Hi ha guerres i el que calgui, i és l’espectador qui ho ha de completar amb la seva imaginació”.
Poc abans de l’estrena, l’actriu protagonista declara: “No sé si en Pau és amic o enemic perquè això és una bona moguda. El text em superava, però fa dues setmanes el vaig començar a controlar. És un text molt intel·lectual i per interpretar-lo he fet que el cap i l’instint vagin alhora”.
L’equip coincideix a dir que la música és un personatge més, amb la compositora i intèrpret en directe Ana Nicolás de Cabo, que acompanya amb la percussió. “La reina sembla molt dolenta, però fa servir els mateixos mecanismes que fan servir els homes, per tant no és més dolenta que ells. Però s’explica i quan una dona s’explica sembla que és més dolenta per ser dona. Ricard III és un personatge malvat fascinant”, afegeix Rodríguez Soto. I Carrió conclou: “Tenim la sort d’estrenar una obra de Shakespeare que no ha estat mai estrenada”.