Trump no ‘perrea’
Bad Bunny va cantar en espanyol i al president dels Estats Units el va disgustar: “Ningú no entén una paraula”. Hi ha poques maneres més eloqüents d’exhibir pobresa cultural. Presumir de monolingüisme, quan ets net d’alemany, fill d’escocesa i marit d’una eslovena, delata que l’estrangeria et cap a casa, però no al cap.
La dreta populista –allà i aquí– s’alimenta d’una idea estreta de pertinença: una sola llengua, una sola estètica, una sola manera de ser al món. Davant aquest dogma, l’artista va muntar un barri enmig de l’estadi i va convertir un centre de l’espectacle global en perifèria sonora. Va resignificar el God Bless America –tancament habitual de la retòrica presidencial– al pronunciar-lo i a continuació enumerar vint-i-cinc països, ampliant-lo així a tot el continent.
Bad Bunny mostra una Amèrica mestissa
Sabem que l’etiqueta hispà és homogeneïtzadora, gens neutral. Arrossega capes d’estereotips sota una aparent calidesa: saó, ritme, passió. Sabem, més encara, que l’espectacle del porto-riqueny va ser una operació integrada a la maquinària capitalista. Però també quedarà com a gest d’enorme pes polític. Quan la reacció és desproporcionada, sol ser perquè ha tocat una cosa estructural. Va més enllà del gust musical: és una disputa pel relat de qui pertany i qui no. Més enllà de l’estadi continuaven les batudes de l’ICE; dins s’escenificava una Amèrica mestissa que no demana permís.
Per aquí ha molestat el que alguns anomenen eufòria panhispànica. També se li ha retret el desplegament de cossos femenins en escena, passant per alt que Bad Bunny ha erosionat el motllo del mascle hispà. Una cançó com Yo perreo sola ha fet més per desactivar l’agressivitat del reggaeton que moltes tribunes. Perrea, gaudeix i protesta. Aquesta combinació desconcerta tant la dreta, que veu obscenitat, com certa esquerra, que només accepta la resistència quan va sense perreo.
Per a Trump, Amèrica és un país que cal blindar amb duanes, reals i simbòliques. Per a Bad Bunny, un continent on tothom hi aporta. Una idea se sosté sobre la por; l’altra, sobre la convicció que la barreja, lluny de debilitar, enriqueix, com la salsa nascuda als carrers de Nova York. I és això, més que cantar en espanyol, l’imperdonable.