Les galeries d'art tenen raó
Puc assegurar que d'ençà que visito regularment galeries d'art, vaig començar amb els meus pares de ben petit, no havia vist mai una vaga com aquesta que hi ha hagut. Tanquen per reclamar que el 21% de l'impost sobre el valor afegit (IVA), que paguen per la venda de quadres o escultures, és desproporcionat. I tenen raó. A França, per exemple, paguen el 5%. És a dir, que un quadre d'un artista espanyol comprat a Barcelona és un 16% més car que aquest mateix quadre comprat en una galeria de Perpinyà. França considera que l'art és un bé cultural, mentre que Espanya ho veu com un bé de luxe.
I, senyors, un quadre és un bé tan cultural com un llibre. L'art i la literatura han distingit el nostre país des de sempre. Don Quijote de la Mancha de Cervantes i Las meninas de Velázquez han fet més per la imatge del nostre país que moltes de les campanyes publicitàries realitzades, potser amb l'excepció del personalíssim sol de Miró que acompanyava el text “España, todo bajo el sol”. Però una vegada més, Miró ens va distingir, com abans Velázquez o Cervantes.
Demano fermament a les autoritats que reconsiderin la seva postura respecte a l'IVA en l'art
Per mi no hi ha dubte, l'art s'hauria de considerar un bé cultural, perquè ho és. Ara no l'encarrega només la noblesa o l'Església. El compren les diverses classes socials. He vist pisos molt modestos amb un parell de quadres a les parets, que diuen molt dels seus propietaris, gent culta, sens dubte. També he vist pisos de luxe, sense un sol quadre, cosa que també diu molt dels que l'habiten.
L'art demostra la cultura dels pobles. París, per exemple, va saber atreure els millors artistes del món, entre ells Picasso, que van trobar en aquesta ciutat tot el necessari per desenvolupar un art que es va convertir en universal. Nova York, segurament la ciutat que més art compra del món, va ser també lloc de trobada de grandíssims artistes de diferents llocs. Barcelona i també Madrid haurien de seguir aquests exemples, però per això cal que la llei empari i protegeixi l'art contemporani. Començant per no castigar-lo com un bé de luxe. L'art dona menjar a molta gent, començant pels artistes, que pateixen per poder viure del que saben fer. També dels galeristes que inverteixen cada mes en el lloguer dels seus locals, el personal i moltes més despeses com l'electricitat, els catàlegs i també els impostos. Per això demano fermament a les autoritats que reconsiderin la seva postura respecte a l'impost del valor afegit (IVA), que actualment em sembla absolutament discriminatori i injust.