Com netejar la política
Futurs imperfectes
El dibuixant Jaume Perich, que va col·laborar en aquest diari als anys setanta, afirmava que en els ambients del poder el silenci no és or, el silenci és un sobre. Passen els governs, però la corrupció política no desapareix, com si fos un virus indestructible contra el qual no hi ha cap vacuna. El Govern de Pedro Sánchez va demanar perdó l’estiu passat pel cas de presumpta corrupció que va portar a presó el secretari d’o rganització del PSOE, Santos Cerdán, i que més tard comportaria l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos.
Sánchez es va defensar al Congrés dient que era un polític net i es va comprometre a prendre mesures perquè això no tornés a passar. Va ser un mal dia a l’oficina, perquè no hi ha cap detergent per treure les taques del vestit. Finalment, dimarts el Consell de Ministres va donar llum verda a l’avantprojecte de llei orgànica d’ integritat pública. El text començarà un recorregut legislatiu que culminarà al Parlament, on ha d’aconseguir la majoria absoluta. Preveu nous organismes, augment de competències, enduriment del Codi Penal i més ús de la tecnologia en àmbits com la contractació pública.
Espanya baixa tres llocs, fins al 49, en el rànquing de la corrupció
Potser la corrupció és inherent a la condició humana. A l’antiga Roma ho van intentar tot, després que el polític Petroni, al segle I, clamés davant la cobdícia dels servidors públics: “Què més poden fer les lleis, on només els diners regnen?” Els legisladors van començar obligant els corruptes a tornar el que havien robat, però la República va acabar per condemnar a desterrament i fins i tot amb pena de mort els acusats de suborn o tràfic d’influències. Però ni així se’n van sortir.
Fa tot just una setmana, Transparència Internacional va presentar l’informe anual sobre l’ índex de percepció de la corrupció (IPC), que assigna una puntuació a 182 països sobre la corrupció al sector públic. Espanya baixa un punt i ha retrocedit tres llocs en el rànquing, situant-se a la casella 49. I a la 17a, entre els 27 estats de la UE. Res per sentir-se’n orgullosos. Ho va escriure John Steinbeck: “El poder no corromp, la por corromp; sobretot la por de perdre el poder”.