Dues tasses de brou extremeny
FUTURS IMPERFECTES
A María Guardiola ningú no li va explicar que no és el matrimoni, sinó la política la que fa estranys companys de llit. Dona liberal i feminista, que va donar suport a la legislació en matèria de violència de gènere, va defensar el dret a l’avortament i va aplaudir les campanyes del Ministeri d’Igualtat, va haver de pactar a contracor amb Vox per presidir la Junta d’Extremadura el 2023. Deia aleshores, fins i tot després de les eleccions, que no podia deixar entrar al govern qui nega la violència masclista, qui les aboca pel broc gros, deshumanitza els immigrants i llença a una paperera la bandera LGTBI.
Però, per bé que no hi ha res més indigest que empassar-se les pròpies paraules, Guardiola es va veure obligada a incorporar l’extrema dreta al seu Executiu. I no només això, l’acord va suposar haver-se d’empassar l’eliminació de la Conselleria d’Igualtat, que havia defensat en campanya. Tanmateix, un any després, l’extrema dreta va sortir dels governs autonòmics, també d’Extremadura, per legitimar-se com a alternativa als populars.
A Guardiola (PP) ningú no li havia demanat que comparés el seu feminisme amb el de Vox
El cocido extremeño és el plat típic d’aquesta terra, així que qui no en vol, està condemnat a prendre’n dues tasses –amb els cigrons, els xoriços i els botifarrons–, i Guardiola també ho haurà de fer. Un altre cop, necessita el vot dels diputats de Vox, encara que li resulti indigest. El portaveu d’aquesta formació, Óscar Fernández Calle, li ha recordat que “fa dos anys i mig no ens podien deixar entrar perquè eren masclistes, xenòfobs i homòfobs (...) I la setmana passada, perquè érem un partit que estava fora del sistema, d’adolescents polítics i pinxos”.
El PP ha tornat a estirar les orelles a Guardiola, que ha sorprès tothom amb el viratge que ha fet: “Estic convençuda que el feminisme que defenso és el feminisme que Vox defensa”. Va ser Kant qui va dir que la dignitat no està a la venda, però això va ser abans que baixés de preu. La candidata popular repetirà al capdavant del Govern extremeny i els seus socis li continuaran fent la vida difícil. Guardiola va matisar més tard que defensa un feminisme real, no un feminisme de pancarta, com si fos excloent. El feminisme es defensa en el poder i al carrer. Una setmana sí i l’altra també.