Cada vegada hi ha més persones que parlen sobre l'èxit empresarial, compartint algunes de les claus que les han portat a assolir els seus objectius, basant-se en les diferents experiències que han viscut. Durant una xerrada en una Universitat, José Elías tractarà diferents àmbits com el sacrifici i la renúncia, els factors d'èxit i l'actitud al món de l'emprenedoria.
Per a Elías, l'èxit arriba després de molts fracassos; el que triomfa no és necessàriament el més intel·ligent ni el més brillant, sinó aquell que, després d'haver dedicat incomptables hores en un projecte, continua assumint més responsabilitats. Aquesta figura de l'emprenedor la defineix com la d'un líder, o un 'esportista d'elit', que és algú que sap com dirigir una empresa tant en els bons com en els mals moments.
L'èxit es construeix amb actitud i compromís.
Elías afirma que el camí de l'empresari no és gens fàcil, ja que està ple de dificultats, i en molts moments, un es planteja si realment està continuant la ruta correcta. Algunes decisions seràs dolors i repercutiran directament en la vida personal. En el seu cas, li va costar una relació sentimental amb la mare dels seus fills: “Si voleu ser esportistes d'elit, us heu de deixar coses pel camí… Jo estimo la meva exdona, la mare dels meus fills, però m'ha costat una relació ser esportista d'elit”, confessa.
Jo soc exactament el que us han dit que no hi pot haver al món; que a Espanya algú vingui d'una família humil pugui arribar a triomfar al món empresarial
Un altre dels obstacles que Elías s'ha trobat són els prejudicis derivats del seu origen humil, ja que va créixer en una família amb pocs recursos i sense contactes que li servissin de guia. Per això llança una crítica social sobre la cultura espanyola, on, segons ell, no es confia ni s'aposta pel talent que sorgeix dels barris o famílies humils: “Jo soc exactament el que us han dit que no hi pot haver al món; que a Espanya algú vingui d'una família humil pugui arribar a triomfar al món empresarial”, explica.
“En els bons moments no aprens res. En realitat, el valuós és el camí, no el resultat”, afegeix. Una de les característiques que considera fonamentals i que ha après amb el temps és l'actitud i la capacitat de perspectiva. Confessa que en les seves empreses ha passat anys molt difícils econòmicament, i que per valorar els bons moments primer va haver de conèixer els més crítics. A més, assenyala que en els temps més inestables és quan més ha après com a emprenedor, desenvolupant noves habilitats com a empresari.
Jo veig gent que són excepcionals, brillants, però que em diuen que volen teletreballar cinc dies a la setmana i que la desconnexió digital és molt important per això
Durant la xerrada, explica com selecciona el seu equip més proper, amb qui té contacte diari. Per a ell, encara que dona suport a la conciliació, valora encara més aspectes com la lleialtat i el compromís. Busca treballadors que el seu equip lluiti per l'empresa com si fos seva, de manera que tots comparteixin el mateix nivell d'implicació. Tot i això, critica que avui dia, encara que hi ha persones molt preparades, el seu objectiu principal és la comoditat i la flexibilitat laboral: “Jo veig gent que són excepcionals, brillants, però que em diuen que volen teletreballar cinc dies a la setmana i que la desconnexió digital és molt important per a ells… Doncs per a mi ja no em vals, ja no ets de la meva tropa”, assenyala.
Una de les tàctiques que li ha funcionat al món empresarial és ‘fer l'enze’, una estratègia que utilitza amb freqüència per aconseguir els seus objectius. El fet d'adoptar una actitud de desconeixement davant una persona que creu o presumeix saber més, obliga l'altre a explicar-se amb més claredat, deixant de banda alguns tecnicismes. I al món empresarial, això és un avantatge. “En els casos que he tingut més èxit en la meva vida és fent l'enze. No hi ha res que funcioni millor”, confessa.
