Que amb l’edat canviem físicament no és cap misteri. A poc a poc, comencem a familiaritzar-nos amb això i a parlar-ne sense embuts. Però en el que ens fixem menys és que la personalitat també es transforma al llarg de la vida: els psicòlegs afirmen que, lluny de ser estàtica, canvia de manera gradual, progressiva, constant i en petites dosis. Com diu la psicòloga sanitària Marta de la Fuente Lago, experta en emocions i salut, “no som la mateixa persona al llarg de la nostra existència, perquè la personalitat està sempre en moviment”.
Especialitzada en ansietat i estrès, amb consulta a A Corunya, l’experta explica que, encara que “la personalitat normalment tendeix a una certa estabilitat amb l’edat, sobretot en l’etapa adulta, es va ajustant a mesura que passa el temps i es produeixen experiències vitals significatives o canvis”. I, molt important: això no passa d’un dia per l’altre, sinó de manera subtil i acumulativa. De fet, és possible que a curt termini aquests canvis siguin gairebé imperceptibles i que, fins que es consolidin, puguin passar dècades. “Anem evolucionant, aprenent i adaptant-nos, construint així la nostra nova manera de ser”, sosté.
Lee también
Per entendre millor com es produeixen aquests “petits grans” canvis, convé distingir entre tres conceptes que sovint es confonen. El temperament està relacionat amb l’origen biològic, l’herència i els factors fisiològics, que es manifesten des de la infantesa i es mantenen més estables en el temps. Pel que fa al caràcter, es desenvolupa a través de les experiències vitals de la persona, l’educació, els valors, les eleccions, la presa de decisions i la voluntat.
Finalment, la psicòloga descriu la personalitat com una combinació que integra els dos anteriors: està determinada per una predisposició biològica o genètica, que ens fa propensos a desenvolupar certs trets, i a això s’hi afegeix la petjada de les experiències de vida i els models de comportament que anem aprenent.
Per què canviem?
La resposta curta és que canviem per ajudar-nos a afrontar els desafiaments de la vida. No obstant això, no hem de generalitzar ni donar per fet que totes les persones canvien de la mateixa manera. De la Fuente assegura que aquesta metamorfosi sol produir-se en les etapes evolutives (el pas de la infantesa a l’adolescència, i d’aquesta a l’edat adulta, per exemple). Però també es dona pels canvis vitals relacionats amb la maduresa: la família, la incorporació al món laboral, les noves responsabilitats i obligacions.
Una altra raó per la qual canviem són les pèrdues, des de la mort d’un ésser estimat fins a la pèrdua d’una feina o de la pròpia salut. Les nostres xarxes de suport social, el context socioeconòmic i cultural també hi influeixen, així com la reacció a situacions que ens posen al límit. “Cada persona experimentarà canvis en la seva personalitat segons la seva actitud, els seus sentiments i sensacions, i segons quines siguin les seves vivències i experiències”, afirma De la Fuente, que afegeix que “hi ha determinades edats en què ens plantegem reflexions sobre la vida, les preferències, les prioritats i els objectius vitals”.
Cada persona experimentarà canvis en la seva personalitat segons la seva actitud, els seus sentiments i sensacions
Per estudiar la personalitat, els experts solen utilitzar diverses metodologies; una d’elles són les investigacions longitudinals, en què es fa un seguiment d’un grup de persones durant un cert període de temps. L’any 1960, per exemple, psicòlegs de l’American Psychological Association van enquestar més de 440.000 estudiants de secundària. Cinquanta anys després, els investigadors van localitzar gairebé 2.000 antics alumnes i els van fer la mateixa enquesta. Els resultats, publicats el 2018 al Journal of Personality and Social Psychology, van mostrar que, als 60 anys, els participants obtenien puntuacions més altes en calma, confiança en si mateixos, lideratge i sensibilitat social que quan eren adolescents.
En altres models com els descrits per Robert McCrae i Paul Costa, basats en cinc factors de la personalitat (coneguts com els Big Five o els Cinc Grans), es va observar que, en termes generals, les persones tendeixen a esdevenir més responsables, emocionalment estables i més amables amb el pas del temps. També hi ha investigacions realitzades amb centenaris japonesos, que han conclòs que els participants tendien a augmentar en consciència, extraversió i obertura. En aquest cas, no ha quedat clar si aquestes característiques ja eren prèvies i fins i tot podien haver contribuït a la seva longevitat.
Lee tambiénJosé Antonio Marina, filòsof (85 anys): “Qui diu que no es penedeix de res, és un sant o un imbècil, i és més probable que sigui imbècil”
Augmenta progressivament la nostra comprensió, empatia i compassió cap als altres
Per la seva banda, María Dolores Ortiz Muñoz, psicòloga clínica de l’Hospital Universitari Infanta Elena de Valdemoro (Madrid), assenyala que, a mesura que ens fem grans, desenvolupem un major autocontrol i millorem la gestió emocional. “Augmenta progressivament la nostra comprensió, empatia i compassió cap als altres”, afegeix l’experta, que indica que, possiblement, “donem més importància a la qualitat de les nostres amistats i vincles familiars”.
Així ho viu també Virginia R., una argentina de 86 anys, establerta a Madrid, que, després de la seva separació als 52 anys, es va haver d’enfrontar a una nova realitat. “La meva major transformació ha estat trobar-me a mi mateixa. Vaig haver de ‘desformatar’ antigues idees i creences sobre com havia de ser i construir des d’aquí”. Avui diu que, amb els anys, ha après “a escoltar més i a jutjar menys, a estimar-me i valorar-me com a persona” i que ara vol centrar-se en “allò que és realment important: gaudir dels meus fills, ja adults, però sobretot dels meus nets. També vull cuidar el vincle amb les meves amigues, que han estat el meu gran suport”.
La meva major transformació ha estat trobar-me a mi mateixa
Canvis positius i negatius
Ortiz afegeix que, amb l’edat, som, en general, menys impulsius i més reflexius. “Desenvolupem una personalitat més resilient, que ens permet afrontar millor les situacions difícils i acceptar les nostres limitacions i debilitats”.
Els psicòlegs anomenen aquest fenomen maduresa de la personalitat. Una persona madura és aquella que posseeix estabilitat emocional, un major equilibri, menys reactivitat i una “capacitat per autoregular-se i comportar-se d’una manera coherent amb els seus valors i objectius vitals i personals”, apunta Marta de la Fuente. “És independent i autònoma, manté una relació adequada amb els altres i ha treballat la seva introspecció, autoreflexió i autoconeixement”, afegeix.
Lee tambiénSantiago Segura, 59 anys: “Vaig estar prenent col·lagen per als ossos, però vaig llegir que és com menjar-se un ordinador per ser més intel·ligent”
També hi ha persones que es tornen més intolerants, més radicals, més maniàtiques, de mal humor, i més defensores del que han cregut i fet tota la vida. Ortiz, per la seva banda, sosté que aquests canvis poden respondre a múltiples causes, no només a l’edat. “Ens hem d’adaptar al fet que les nostres funcions, en general, es van alentint i que la nostra salut es torna més vulnerable”.
L’experta afegeix que, psicològicament, la nostra capacitat d’adaptació al canvi disminueix i que ja no podem afrontar-lo de manera tan independent i autònoma com abans; en l'àmbit social, el nostre entorn i les oportunitats de relació també es van reduint. “És llavors quan tendim a ser més rutinaris perquè això ens dona més seguretat, ens tornem menys flexibles, una mica més rígids i ens resistim a acceptar el que és nou. Qualsevol canvi pot desencadenar irritació”.
Vaig notar que soc una altra persona. Abans era molt condescendent amb tothom, no sabia dir que no
Això és el que li va passar a Claudia Riópar (Madrid, 60 anys), que considera que té ben identificat l’esdeveniment que va marcar un canvi en el seu caràcter: l’arribada de la menopausa. “Vaig notar que soc una altra persona. Abans era molt condescendent amb tothom, no sabia dir que no. Ara em noto més irritable i no em callo per res. És cert que enfadar-me és més esgotador, però, d’altra banda, m’agrada que no m’importi tant el que diguin els altres i poder viure més a la meva”.
Les psicòlogues coincideixen que aquelles persones que tenen tendència a la queixa, són més rondinaires o tenen menys filtres, poden ser-ho encara més amb els anys. També es poden observar persones que, amb l’edat, es tornen menys flexibles i més resistents al canvi, i “d’altres que cauen en la fredor emocional i la distància, actituds que poden aparèixer sobretot en persones de més de 70 anys”, adverteix De la Fuente.
Podem veure persones que, amb l’edat, es tornen menys flexibles i més resistents al canvi.
De fet, un estudi realitzat per la Universitat d’Edimburg, dirigit pel filòsof i psicòleg Rene Mottus, amb persones de 70 i 80 anys que havien participat en una investigació anterior quan eren a l’escola, va concloure que els canvis positius acumulats amb l’edat es revertien un cop complerts els 80 anys. D’aquesta manera, les persones es tornaven menys obertes i extravertides, així com menys agradables i consciencioses.
Ortiz Muñoz adverteix que és important estar atents perquè, “de vegades, darrere d’aquests comportaments pot haver-hi alguna patologia, que, per atribuir-la simplement al pas dels anys, lamentablement no es tracta”. La irritabilitat i el mal humor amb tendència a l’aïllament, per exemple, poden ser l’altra cara de la moneda d’una depressió. O bé els canvis marcats de personalitat, les reaccions desmesurades, la menor participació en converses o l’apatia poden ser els primers símptomes d’una demència. Per això, l’experta recomana que, si observem canvis significatius en el comportament i la personalitat d’una persona gran, sol·licitem la valoració d’un especialista.
Lee tambiénAlaska, 61 anys: “El futur em fa vertigen; als 52 va anar un cop de matxet, vaig sentir que em quedava molt menys del que ja havia viscut”
Les claus per a un canvi positiu
A la seva consulta, Marta de la Fuente observa que, amb l’edat, “aquelles persones que no fan un treball personal d’autoconeixement, que no identifiquen com reaccionen i que tendeixen a ser ansioses, depressives o centrades en la queixa, veuran com els seus trets negatius s’incrementen i es potencien i, fins i tot, en alguns casos, es tornen més difícils de gestionar”. De la mateixa manera, també es pot donar el cas contrari: “les persones que tendeixen a ser més amables i tolerants poden esdevenir més vulnerables quan arriben a una edat més avançada”, explica la psicòloga.
Això és el que li ha passat a Virginia López (Pamplona) que, amb 69 anys, reflexiona sobre la seva pròpia transformació: “M’he tornat més sensible, m'afecten coses petites que abans no m’afectaven, i m’adono que necessito més tranquil·litat i estabilitat, més suport de la meva família”. Al seu costat, la seva filla Carla, de 38 anys, assenteix i afegeix: “T’has tornat més insegura i, alhora, més tossuda, mama”.
M'he tornat més sensible, m'afecten coses petites que abans no, m'adono que necessito més tranquil·litat
Perquè la nostra personalitat canviï a millor, la psicòloga recomana un autoconeixement conscient, analitzant els patrons de conducta; entrenar tècniques de gestió emocional que ens permetin obrir la ment i explorar nous camins; i cuidar les relacions socials, saber què pensen els altres de nosaltres, escoltar, conversar amb familiars i amics.