Van oblidar els qui avui són avis els desafiaments i dificultats que presenta cada dia la criança d'un fill? Aquest concepte va ser denominat “gramnesia”, per la contracció de les paraules “grand parents” (avis) i amnèsia. Es refereix a la sensació que experimenten pares i mares davant les crítiques, recomanacions o qüestionaments d'avis que semblen no recordar les adversitats referents al compte i l'educació dels nens.
Com s'explica aquest fenomen segons la ciència? Ho detallen el psiquiatre i especialista en criança positiva, Lucas Raspall; i la psicòloga especialista en criança, Deborah Bellota.
Lee tambiénNi antes los jóvenes se esforzaban más, ni todo era mejor: “Tendemos a diluir mucho los peores momentos y recordamos solo lo bueno”
Si bé el terme gramnesia no és una definició pròpia de la psicologia ni de la psiquiatria, el concepte pot explicar-se a través d'aquestes disciplines. Raspall va detallar que aquest neologisme “ve a donar compte d'aquell fenomen tan comú que és que els avis no tinguin presents qüestions relatives a la criança, moltes vegades criticant els seus fills per com ho fan o evocant records que no són precisos de les seves pròpies pràctiques”.
“Vosaltres no fèieu aquelles enrabiades”, “en la meva època els nois no es passaven al llit dels pares”, “vosaltres adormíeu tota la nit”, “a la teva edat tu feies bondat” i altres frases són exemples d'aquella espècie de memòria selectiva que descriu la “gramnesia”. Comentaris d'aquest tipus, encara que no tinguin males intencions, en ocasions poden generar certa incomoditat.
És aquell fenomen tan comú que és que els avis no tinguin presents qüestions de la criança, criticant els seus fills per com ho fan
Per a Bellota, això “té a veure amb la idealització en retrospectiva”, una mena de reinterpretació que fan els avis sobre la criança, ja des d'un lloc més positiu i romàntic. “Per idealitzar cal negar la part que no és bonica. Això els fa oblidar tots els desafiaments reals que s'enfronten al criar fills i quedar-se amb aquell aspecte més romantizado, amb la maternitat rosa”, va assenyalar.
D'altra banda, la psicòloga (a Instagram, @maternidad_crianza_familia) va destacar que aquí també intervé el canvi de rols que travessen aquells avis, que al tenir ara menys càrrega pel que fa a la responsabilitat generen “un vincle més indulgent i afectuós”.
Té a veure amb la idealització en retrospectiva (..). Per idealitzar cal negar la part que no és bonica
Com impacten les crítiques sobre criança quan venen dels nostres propis pares
Els efectes de les crítiques sobre la criança, quan venen dels mateixos pares, poden ser diversos. Raspall assenyala que “l'impacte és diferent d'acord al tipus de relació que tinguin, les formes de la mare o el pare, la permeabilitat de la filla o el fill i algunes variables més, com la proximitat i la presència en el quotidià”.
“Quan les formes, els criteris o els punts de vista són diferents —i la bretxa generacional avui marca diferències notables en les pautes de criança—, és comú que ocasioni molt malestar, discussions i baralles. El paradigma de la criança positiva està molt enfrontat amb certes pràctiques dels models autoritaris que solien regnar en generacions passades”, va destacar l'especialista.
El paradigma de la criança positiva està molt enfrontat amb models autoritaris que solien regnar en generacions passades
Àvies recullen els seus nets a la porta de l'escola. Imatge d'arxiu.
Per la seva part, Bellota esmenta que, depèn de la dinàmica prèvia en aquella família, poden generar-se frecs, reobertura de ferides infantils, culpa, frustració i inseguretat, ja que “no hi ha manuals per a la maternitat i la paternitat i això s'aprèn fent, vivint l'experiencia”. Cuando els comentaris són cordials i tenen com a final ajudar, cooperar i empatitzar amb el moment que estan passant aquells fills que avui són pares, els mateixos poden generar conseqüències positives, va aclarir la psicòloga. En aquests casos fins i tot poden reparar conflictes i experiències passades.
Tot i això, és important analitzar fins on tenir en compte aquestes crítiques (ja siguin constructives o destructives). Segons Raspall, “sempre és convenient escoltar les experiències i opinions dels altres, però sense que aquelles paraules es transformin en mandats”.
Lee también
El psiquiatre assegura que “és propi de la capacitat de pensament crític, l'exercici de mirar i escoltar, processar, prendre allò que té el seu fonament i és profitós —en aquest cas per a la criança— i deixar enfora el que no”. “I en cas que aquests comentaris generin frustració, irritació, culpa o vergonya —alguns dels sentiments més comuns en aquests casos—, llavors demanar assertivament que no els facin més o que aprenguin a fer-ho d'una manera que arribi sense danyar”, va agregar.
Avis i canvis de paradigma en la criança
És impossible analitzar la criança sense tenir en compte el context. I, en això, cada època va tenir els seus paradigmes. En aquell marc, és lògic que per una qüestió generacional hi hagi certs xocs entre avis i fills que es converteixen en pares i mares.
Més enllà d'aquests canvis, Raspall es mostra optimista: “Es comencen a comprendre les diferències i trobar noves bases, al punt que els avis solen tractar als nets d'una forma molt diferent de com ells mateixos van criar. Aquestes maneres solen ser més amoroses i sensibles, amb més disponibilitat per a allò que requereixen els nens, encara que amb un risc freqüenti, una cosa que no succeïa tant quan oficiaven de papa o mama: que es borroneen els límits i pautes de compte que marquen els pares”.
Lee también
Per al psiquiatre, això respon a diferents qüestions, entre les que es destaquen que avui “ja no han de córrer tant pel tragí del quotidià, que disposen d'un temps precís per passar amb els nets i després continuen amb altres temes —sense la càrrega 24 hores de la criança— i que el pas dels anys els va ensenyar què és veritablement l'important”.
Gla, en tant, emfatitza la gran oportunitat que la variable generacional pot presentar per a un aprenentatge mutu entre avis i pares, sempre en un marc de respecte per les idees de l'altre. “La humilitat i el sentit de vulnerabilitat permeten connectar entre diferents generacions”, va tancar.