L'estimulació cognitiva iniciada abans que apareguin els primers signes patològics de l'alzheimer podria convertir-se en una estratègia clau per frenar el deteriorament cerebral. Així ho demostra una investigació de l'Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBneuro), publicada a la revista iScience, que evidencia efectes protectors duradors sobre la memòria i la connectivitat funcional del cervell.
La malaltia d'Alzheimer, principal causa de demència al món, provoca un deteriorament progressiu i irreversible de les capacitats cognitives. Davant l'absència de tractaments curatius eficaços, la comunitat científica centra cada vegada més els seus esforços en estratègies preventives capaces d'endarrerir l'aparició dels símptomes o alentir la seva progressió. En aquest context, el concepte de reserva cognitiva —la capacitat del cervell per mantenir les seves funcions malgrat la presència de patologia— s'ha consolidat com un factor protector clavi.
L'estimulació precoç preserva memòria i connectivitat cerebral
L'equip liderat per la professora Guadalupe Sòria, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i UBneuro, va analitzar si un entrenament cognitiu repetit i sostingut al llarg de la vida, iniciat abans de l'acumulació de plaques amiloides característiques de l'alzheimer, podia augmentar la resiliència cerebral en un model animal de la malaltia.
Per això, els animals van ser sotmesos a tasques d'estimulació cognitiva durant tota la seva vida. La funció cerebral es va avaluar mitjançant ressonància magnètica funcional en repòs, proves conductuals de memòria i anàlisis moleculars i cel·lulars detallades.
Experimentació amb animals
Els mascles van obtenir un benefici més evident de l'entrenament cognitiu, amb una connectivitat cerebral més sostinguda i una millora més clara en la memòria
Els resultats mostren que els animals entrenats van preservar la memòria —especialment els mascles— i van mantenir la connectivitat funcional entre regions cerebrals clau implicades en el processament de la memòria, com l'escorça entorínica i l'hipocamp, dues de les àrees més vulnerables en l'alzheimer. A més, aquesta connectivitat preservada es va associar amb un millor rendiment cognitiu en edats avançades.
L'estudi no només confirma el valor de l'estimulació cognitiva com a eina preventiva, sinó que aporta informació sobre els mecanismes biològics implicats. Els animals entrenats van mostrar una recuperació de marcadors de plasticitat sinàptica, una modulació dels circuits neuronals inhibitoris i una resposta microglial menys reactiva entorn de les plaques amiloides, la qual cosa suggereix un perfil neuroinflamatori més favorable durant la mitjana edat. Aquestes troballes indiquen que l'activitat cognitiva primerenca pot influir a la cascada de processos cel·lulars que condueixen al deteriorament neuronal.
Estimulació precoç
L'efecte protector es manté fins i tot en fases avançades
Un dels aspectes més rellevants de la feina és la identificació de diferències entre sexes. Les femelles presentaven de base nivells més elevats de proteïnes relacionades amb la funció sinàptica i la plasticitat, la qual cosa suggereix una resiliència molecular intrínseca major. Tot i això, els mascles van obtenir un benefici més evident de l'entrenament cognitiu, amb una connectivitat cerebral més sostinguda i una millora més clara en memòria i marcadors de plasticitat.
Aquests resultats reforcen l'evidència creixent de què l'alzheimer no progressa igual en homes i dones i apunten a la necessitat d'incorporar la perspectiva de gènere en el disseny d'estratègies preventives i terapèutiques.
Més enllà dels resultats experimentals, l'estudi estableix un vincle directe entre l'organització preservada de les xarxes cerebrals i els mecanismes cel·lulars de resiliència. En un escenari en el qual els tractaments farmacològics encara no ofereixen solucions definitives, segons els investigadors, l'estimulació cognitiva es perfila com una intervenció no farmacològica amb potencial real per afavorir la salut cerebral a llarg termini.