Un fàrmac contra l'obesitat revela efectes metabòlics més enllà de la pèrdua de pes
Investigació UB
Un estudi liderat per la UB demuestra que, a més de limitar el control de la gana, la tirzepatida consumeix calories gràcies a l'activació del greix marró
Pacient amb obesitat
Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona ha descobert que la tirzepatida, un dels medicaments més innovadors contra l'obesitat i la diabetis tipus 2, no només ajuda a aprimar-se, sinó que també millora directament el metabolisme a l'activar l'anomenat “greix marró”, un teixit especialitzat a cremar energia.
La tirzepatida —comercialitzada com Mounjaro— ha revolucionat el tractament de l'obesitat en els últims anys. A diferència d'altres fàrmacs, actua sobre dos receptors hormonals (GIP i GLP-1), la qual cosa permet reduir el pes corporal principalment al disminuir la ingesta d'aliments.
Els tractaments contra l'obesitat són més eficaços combinant la reducció de la ingesta amb l'augment de la despesa energètica
Tot i això, el nou estudi demostra que els seus efectes no es limiten al control de la gana. A partir d'experiments amb ratolins amb sobrepès, els investigadors van comprovar que el fàrmac activa el teixit adipós marró, un tipus de greix que consumeix calories per generar calor, en contrast amb el greix blanc, que es limita a emmagatzemar energia.
Per aïllar l'efecte propi del medicament, l'equip va comparar ratolins tractats amb tirzepatida amb altres que ingerien la mateixa quantitat de menjar sense rebre el fàrmac. Aquesta metodologia va permetre confirmar que la millora metabòlica no es devia únicament a menjar-ne menys.
Segons explica Marion Peyrou, investigadora de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Biomedicina de la UB, l'activació del teixit adipós marró afavoreix la producció de molècules beneficioses per al metabolisme i augmenta la capacitat de l'organisme per utilitzar glucosa i lípids com a font d'energia.
La troballa és rellevant perquè suggereix que la tirzepatida podria oferir beneficis metabòlics addicionals a l'aprimament. A l'estimular la despesa energètica, el fàrmac contribuiria també a reduir els nivells de glucosa i greixos en sang, la qual cosa ajudaria a controlar malalties associades com la diabetis tipus 2.
I és que l'activació farmacològica del teixit adipós marró ha estat durant anys una estratègia prometedora per combatre l'obesitat, encara que els intents anteriors van fracassar per efectes secundaris, especialment cardiovasculars. En aquest cas, els investigadors destaquen que la tirzepatida sembla activar aquest teixit sense provocar aquells problemes i, de fet, presenta beneficis cardiovasculars.
L'activació del teixit adipós marró afavoreix la producció de molècules beneficioses per al metabolisme
Les conclusions de la investigació reforcen la idea que els tractaments contra l'obesitat són més eficaços quan actuen sobre diversos mecanismes fisiològics alhora, combinant la reducció de la ingesta amb l'augment de la despesa energètica. A més, comprendre millor com funciona la tirzepatida podria obrir la porta a una medicina més personalitzada. Identificar quins perfils de pacients es beneficien més —per exemple, aquells amb menor despesa energètica basal— permetria optimitzar el seu ús clínic.
Tot i així, els investigadors adverteixen que es tracta de resultats obtinguts en models animals i que encara és necessari confirmar-los en humans. Les diferències entre espècies en el metabolisme i la distribució del greix obliguen a ser cauts abans de traslladar aquestes conclusions a la pràctica clínica.