Las Claves
- El artículo menciona a Enric Abad Rovira como la figura central o autor de la breve publicación presentada.
- La fecha registrada en el documento corresponde al día treinta de enero del
Barcelona incrementa el parque público con cerca de 300 viviendas.
Pla Viure
El 2025, el consistori va adquirir 97 habitatges, tres solars per crear fins a 119 pisos i la finca de Via Laietana, 8-10, que permetrà sumar 80 habitatges. L’objectiu és arribar als 15.000 pisos públics el 2027
Trobar un pis assequible i no haver d’abandonar el barri de tota la vida s’ha convertit en un repte quotidià per a milers de persones. L’habitatge és una de les grans qüestions urbanes del nostre temps i Barcelona ha decidit fer-hi front situant el dret a una llar digna al centre de les polítiques municipals. El 2025 va marcar un punt d’inflexió en aquesta estratègia i el 2026 s’inicia amb un parc públic que ja supera els 13.000 habitatges, amb l’objectiu d’arribar al 2027 amb més de 15.000 pisos a disposició de la ciutadania.
Aquest impuls forma part del Pla Viure, el marc que ordena i dona sentit a totes les polítiques d’habitatge de la ciutat sota el lema “Prioritzem l’habitatge”. El pla desplega tres grans línies d’acció: universalitzar el dret a l’habitatge, millorar els habitatges existents amb criteris de sostenibilitat, accessibilitat i confort, i donar resposta a la vulnerabilitat, al repte demogràfic i a les diferents etapes vitals. En aquest context, l’Ajuntament ha assumit que garantir l’accés a l’habitatge requereix actuar per totes les vies possibles, també a través de la compra directa d’immobles i de sòl.
Universalitzar el dret a l’habitatge, primer eix del Pla Viure, implica ampliar el parc públic no només amb obra nova i rehabilitació, sinó també incorporant pisos del mercat privat per evitar-ne l’especulació i assegurar-ne l’ús residencial. Des que el consistori va iniciar aquesta política de compres, ja s’han adquirit més de 1.600 habitatges que formen part de l’actual parc públic. El 2025 va ser especialment significatiu en aquest àmbit, amb un conjunt d’operacions que permeten sumar prop de 300 nous habitatges públics a la ciutat.
L’any passat, l’Ajuntament va comprar 97 habitatges, tres solars amb capacitat per generar fins a 119 pisos nous i una finca sencera, la de Via Laietana 8-10, que permetrà alliberar espais municipals per destinar-los a prop de 80 habitatges més. En total, aquestes operacions faran créixer el parc públic en 296 pisos. Entre les adquisicions destaca la compra de 38 habitatges a la immobiliària Building Center, propietat de CaixaBank, repartits en diferents barris, amb una inversió de 5,21 milions d’euros.
'Prioritzem l'habitatge'
A aquesta operació s’hi afegeixen les compres vinculades a la reserva del 30% d’habitatge protegit, com els quatre pisos del carrer de Llull, al Poblenou, i els vuit del carrer dels Garrofers, al barri de Porta, així com diverses operacions de tanteig i retracte en finques com la del passatge d’Alió o la del carrer de València.
Una de les actuacions més rellevants va ser la compra de la Casa Orsola, als carrers Consell de Cent i Calàbria, amb 26 habitatges. L’operació, realitzada conjuntament amb la Fundació Hàbitat3, ha tingut un cost de 9,2 milions d’euros, dels quals 4,86 han estat aportats per l’Ajuntament, i ha permès aturar de manera immediata els processos de desnonament dels veïns i veïnes. Aquest tipus de fórmules innovadores exemplifiquen fins a quin punt el consistori desplega al màxim el seu marc competencial per protegir l’habitatge assequible.
Adquirir sòl i construir
La política d’adquisicions també ha posat el focus en el sòl, clau per garantir el futur del parc públic. El 2025 va tenir lloc, per primera vegada, la compra directa d’un solar a la Sareb, al carrer de l’Escolapi Càncer, al barri de Torre Baró, a Nou Barris, on es podran construir 61 habitatges. Aquesta operació simbolitza la col·laboració entre administracions com a eina per garantir el dret a l’habitatge.
El Ayuntamiento intensifica la aplicación del derecho de tanteo y retracto.
Es garanteix més seguretat jurídica a tots els agents i operadors implicats
En la mateixa línia, el consistori ha completat la propietat d’un solar al carrer de Roc Boronat, al Poblenou, per desenvolupar-hi 14 pisos, i ha adquirit la totalitat del terreny del carrer de Juan de Sada, a Sants-Badal, fet que permetrà ampliar fins a 70 els habitatges dotacionals previstos en aquest àmbit.
Inversió en habitatge
El 2025, l’Ajuntament va invertir 48,95 milions en l’adquisició d’habitatges i solars. D’aquests, 21,71 es van destinar a la compra d’habitatges ja construïts, 4,89 a l’adquisició de solars per a noves promocions i 22,35 a la compra de l’edifici de la Via Laietana, 8-10, una operació que permetrà incorporar 80 pisos públics més. Aquest esforç econòmic s’emmarca en una estratègia més àmplia que combina compra, construcció i rehabilitació, amb l’objectiu de garantir el dret a quedar-se a la ciutat.
La regulació completa aquest desplegament de polítiques en favor de l'habitatge. Barcelona va ser la primera ciutat de l’Estat a declarar-se zona de mercat d’habitatge tensionat, una decisió que ha comportat una reducció del 4,9% en el preu mitjà del lloguer en un any. A finals del 2025, l’aprovació de la nova ordenança de tanteig i retracte va dotar l’Ajuntament d’una nova eina legal per ampliar el parc públic, especialment en aquelles zones on la densitat urbana impedeix la construcció de nous edificis. Aquesta mesura se suma a la regulació del lloguer de temporada i d’habitacions i a la fi de les llicències d’habitatges d’ús turístic, que permetran recuperar més de 10.000 pisos per a ús residencial abans de finals del 2028.
Amb aquestes actuacions, Barcelona referma una política d’habitatge que busca prioritzar les persones i el dret a viure a la ciutat.
Barcelona incrementa el parque público con cerca de 300 viviendas.
Ajuntament de Barcelona