Cinc dècades després de la inauguració de la Fundació Joan Miró, cal recordar l’emoció i l’expectació ciutadana que va provocar. El gran Miró, el renovador de la pintura moderna, tornava a la ciutat amb la voluntat de crear un Centre d’Estudis d’Art Contemporani, per bastir una gran seu de l’art modern sota la invocació del seu indiscutible prestigi mundial. El 20 de novembre del 1975 es produeix un fet increïble per a la ciutat: Joan Miró i Josep Lluís Sert creen un espai que aviat seria reconegut internacionalment perquè tots dos, pioners de l’avantguarda, inauguraven en vida la que seria l’autèntica porta a l’art del segle XX, recuperant l’esperit anterior al 1936. Va ser una gran festa per a la ciutat, en un lloc privilegiat de Montjuïc, amb vista a la gran urbs.
Cal recordar-ho perquè el que ha representat ha estat la universalització de Barcelona, un lloc de trobada de l’art de fora amb el de casa, un focus de presentació i atracció dels visitants com no n’hi havia cap altre. Però atenció, cal tenir cura d’aquest centre, donar-li suport públic i privat perquè continuï sent l’autèntica imatge internacional de Joan Miró.
Crec que per a la nostra cultura ha estat un esdeveniment tan important com els Jocs del 1992. Potser això permetrà que el nou i ampliat aeroport porti el nom del gran pintor.
Daniel Giralt-Miracle
Barcelona