Agraeixo a Magí Camps l’article “El llogaret d’Astèrix ha desaparegut” (Cultura, 12/I/2026), on assenyala que en el darrer àlbum publicat d’Astèrix el llogaret ha estat substituït pel mot poble. Malauradament ara només es parla de pobles i ciutats i molts poden pensar que llogaret ja hauria de formar part del bagul dels records.
Tot això ve a tomb perquè textos quasi centenaris com la Passió d’Esparreguera, escrita entre els anys 40 i 50 del segle passat, són titllats, pels mateixos gestors de l’espectacle, d’incomprensibles per als espectadors actuals. És per expressions com fruïció, coltell, falòrnia, fal·lera, testa, mesell, orat, doll, neci, flastomia, òscul, devessall, occir, fullam, urc, sojorn, deixondir, cèlic, oprobi, rou, gaubança, flectar ... I tantes altres paraules que si desapareguessin, en perdríem la fonètica i tot allò que signifiquen.
Magí Camps titlla d’ignorants aquests anivelladors de poca alçada que desconeixen que la lectura (i el teatre) serveix per conèixer noves paraules i els matisos que contenen.
Carles Reynés Montoriol
Esparreguera