L’àvia, que vivia a Granada, pujava cada dia a l’Alhambra a llegir la llista d’afusellats de Franco, i mai va trobar l’avi, que va fugir i va viure amagat a les coves. El meu pare vivia a casa d’ells, festejant amb la mare, que va marxar sola a Madrid a estudiar perruqueria. La situació econòmica els va portar a Catalunya, on vam néixer dos dels cinc fills.
La vida ens deparava la pèrdua de la meva filla Laia i ella va veure’m marxar a mi en vida. S’ha deixat la pell per que fóssim bones persones, independents, solidàries i agraïdes.
Ella, que ja venia d’una mare forta i lluitadora, ens ha ensenyat a ser-ho, a aixecar-nos, a agafar-nos a l’amor pels fills, a saber plorar i saber seguir. Esposes, mares, filles, cuineres... Feien de les nits part del dia perquè res no ens manqués. Quina sort de les mares. Mamá, gracias por tanto amor.
Sònia López Berbel
Vilanova