Una dona reparteix cartes que intenta col·locar en el caseller de James Dean... no hi ha espai per a tantes. És el 1956. Les caselles de Brando, Hepburn, Powell o Gregory Peck estan a mig omplir. la de Natalie Wood i l'exitós cantant i actor Tab Hunter (aquell any va rebre 56.000 felicitacions per san Valentín) gairebé fins a dalt. En la de Dean, és exagerat. Els sobres arriben a milers, alguns mesos fins a 8.000: fans que li demanen una foto firmada a l'actor. No té sentit i és impossible, Dean havia mort gairebé un any abans estampant el seu Porsche. La gent es negava a creure-ho.
Mites que no moren
James Dean, ja mort, va rebre dues nominacions a l'Óscar... i milers de cartes de fans que no volien acceptar la realitat
Durant dècades Hollywood no només ha estat la meca del cinema, també la font de la vida eterna i les mines del Rei Salomó. Fins i tot una ruleta del tot o gens. Walt Disney es va jugar fins a la camisa en alguns dels seus projectes. “Teníem tota la fortuna familiar posada en Blancaneu. Crec que el meu banquer dormia encara menys que jo”. El film va ser un èxit descomunal. Disney va rebre vuit estatuetes una per a Blancaneu, i set miniatures per als nans.
L'actriu francesa Brigitte Bardot el 1965 durant la filmació de la pel·lícula 'Viva Maria', de Louis Malle, coprotagonitzada amb Jeanne Moreau
“Jo continuo sent gran, són les pel·lícules que s'han quedat petites”, clama Glòria Swanson en El crepuscle dels déus. Taschen conclou que les pel·lícules no s'han empetitit, per això ha editat un catàleg de dos volums gegant en gran i rotund en pes per mostrar un món que no s'esvaeix. Life. Hollywood. 1936-1972 és una caixa de màgia amb la feina de dècades d'una revista que va revolucionar la premsa pel seu glamur, però fugint de l'almívar i sense evitar la crítica .
“Life es va inspirar en la visió editorial de Time, però va invertir les proporcions d'imatge i text. El text era sovint un fi llaç que embolicava fotografies dramàtiques en gran format i, a partir dels 50 en color, explica la crítica Lucy Sante. La revista va aconseguir una audiència inimaginable, comparable a la tele que acabaria enfosquint-la i convertint-la en un mensual i després en un Guadiana que apareix i desapareix amb números especials.
Hedy Lamarr va ser molt més que una actriu talentosa (més enllà de la primera que va sortir totalment nua en la pantalla gran). Es va convertir en eminent científica
La pantalla petita es va menjar a la gran, que mig segle després continua boquejant i bracejant perquè el mar és ple de competència i ja no s'obre com en Los deu manaments (1956), de Cecil B. De Mille. I tot i això, el cinema, la fàbrica de somnis viu i continua desprenent fulgor.
De Mille va ser una de les parets mestres de Hollywood al costat de Louis Mayer. El primer va filmar la seva primera feina el 1914, més de 40 anys després aconseguia ascendir al cel amb el monumental film protagonitzat per Charlton Heston. El seu palau de Los Angeles el va comprar el 2017 una tal Angelina Jolie.
Realitat, cinema, moda
“Part de la missió de la revista era mostrar la roba perquè les cosidores intentessin copiar-les”, analitza la crítica Lucy Sante
Life no estava dedicada només al cinema, volia fer honor al seu nom i publicava tota mena de reportatges amb especial atenció al que passava al món i en la moda. “Part de la missió de la revista -recorda Sante- era mostrar la roba perquè les cosidores intentessin copiar-les igual com la perruqueria i el maquillatge.
"El setmanari va proveir amb trucs desenes de milers de lectores amb consells de moda que quedaven fora de l'abast de les revistes especialitzades que van tenir una circulació limitada fins als setanta”.
Michael Caine, ara acabat de retirar, va ser l'actor que va fer ‘cool’ el dialecte londinenc cockney. la imatge és del 1966
Greta Garbo, una de les primeres portades fílmiques, sempre engalanada de misteri es va retirar als 36 anys. El seu primer film sonor va arribar el 1930: “Gràcia parla”, deia la publicitat. “Va obtenir tal fama com ningú no rebrà mai i com a ningú segurament no rebrà mai”, va explicar la revista.
En els anys de la II Guerra Mundial les estrelles i starlets es van exagerar: “És els que els nostres homes al front de batalla valoren”. Entre la nónima de Life figuraven Gordon Parks, després director, Alfred Eisenstaedt, Steve Shapiro, Nina Leen, Martha Holmes, o monsieur Robert Doisneau
Sammy Davis Jr. és protagonista d'un catàleg amb especial atenció als actors negres, des de Dorothy Dandridge, primera nominada, fins a Melvin van Peebles
Si la llista de fotògrafs és llarga, la d'actors, actrius i directors és una catifa vermella llampant infinita. En el primer volum destaquen Shirley Temple (actriu que va començar molt nena i va acabar sent ambaixadora dels Estats Units), James Stewart, Lucille Ball, Hedy Lamarr, Katherine Hepburn, Mickey Rooney, Spencer Tracy, Gene Kelly, Esther Williams…
Judy Garland, Charles Laughton, Clark Gable, Kirk Douglas o Lana Turner. També els professionals de les llistes negres o grisos contres les que lluitaven activament els liberals i inseparables Humphrey Bogart, Lauren Bacall o l'actor còmic Danny Kaye.
L'actriu Sophia Loren i el seu marit, el productor Carlo Ponti, inseperables. Alfred Eisenstaedt va retratar a Roma una parella que durant anys va intentar casar-se (ell ja ho estava) sense èxit
Life seguia Marlon Brandon per on fos i Montgomery Clift el va treure un somriure que amb prou feines es va veure en els seus films. Amb Buster Keaton no ho van aconseguir mai. Hollywood serà la meca, però els miracles, a Lourdes.
Vivian Leigh es va deixar la pell abans i durant el rodatge de Lo que el vent es va emportar: va lluitar el per obtenir el paper i es va esllomar durant la duríssima filmació d'una pel·lícula èpica. Life la va fotografiar deixant delicadament el seu Oscar a millor actriu sobre la xemeneia de la seva mansió.
Ingrid Bergman: foto de Gordon Parks el 1949, en el rodatge de ‘Stromboli’, quan l'actriu i Roberto Rossellini es van enamorar
Joan Crawford va sortir al llit, 1945, rebent l'Óscar a la millor actriu de mans del seu director en Mildred Pierce, Michael Curtiz (el mateix de Casablanca). La Crawford no va acudir a la gala adduint migranya. A les fotos surt com una rosa.
En els primers anys de la revista Shirley Temple va tenir el seu protagonisme i importància: la nena sempre somrient dels rínxols daurats va suposar un bàlsam en els anys de la Gran Depressió, en la dècada dels trenta. Fermesa es va retirar fent papers adolescents i va anar a la universitat. Es va convertir en diplomàtica i va ser ambaixadora i Cap de Protocol dels Estats Units.
Marilyn Monroe, sobren presentacions, al pati fora de casa seva
Hi ha imatges maravillosas: Billy Wilder i Charles Brackett, segurament la millor parella de guionistes de la història de Hollywood, són a la perruqueria. Corre el 1944. Al primer li estan tallant els cabells. Al segon, afaitant. No poden deixar de treballar fins i tot a risc de patir un trasquilón o un tall amb la navalla. El perruquer riu les ocurrències, senyal que els diàlegs funcionen.
Natalie Wood, nascuda Tarachenko i que va començar a actuar als 4 anys, i de conegut trist final, és el cordó que uneix a dos generaciones. El segon volum del catàleg és per a Ava Gardner, Anita Ekberg, Marilyn, Elizabeth Taylor, Deborah Kerr, capítol especial per a Grace Kelly, la seva curta i fulgurant carrera i el seu conte de fades...
Steve McQueen (1930-1980), fotografiat en Serra Madre, representa no tant el glamur com l'aventura i la intrepidesa amb el seu amor pels cotxes de carres, igual que Paul Newman
En el segon volum apareixen Audrey Hepburn, Faye Dunaway, Rita Moreno, Shirley Maclaine, Julie Christie. Paul Newman, Steve McQueen, Warren Beatty, Ben Gazzara, Donald Sutherland, Polanski i Sharon Tate... Però també es dediquen n capítols especials al cinema a la Unió Soviètica o a algunes estrelles de Bollywood...
A inicis dels setanta el Nou Hollywood emergia i la publicació declinava mentre començava l'era dels Redford, Pacino, Nicholson, Hoffman, Allen i Eastwood. La gran fornada d'aquella dècada, Scorsese, Brian de Palma, Robert Altman, Peter Bogdanovic, Hal Ashby, Steven Spielberg, George Lucas queden fora d'aquest quadre. No així Coppola, que rep una atenció especial per El Padrino.
Per al colofó, tornada al principi: James Dean, que va rodar dues pel·lícules i mitjana en la seva carrera, va rebre dues nominacions pòstumes seguides als Oscar, una cosa que mai més no ha tornat a succeir. Les cartes morboses continuaven arribant. Com Elvis Presley, com tants altres actors i actrius, Jimmy Dean encara continua viu.
Janet Leigh amb el seu marit Tony Curtis i les seves filles, les actrius Kelly Lee, dreta, i l'única oscaritzada de la família, Jamie Lee Curtis, el nadó, a la seva casa de Beverly Hills, el 1959
