Han obert un estanc nou. Hi passo per davant gairebé cada dia. De vegades m’aturo al semàfor que hi ha vora l’aparador, en el qual s’anuncia la venda de dos vapejadors pel preu d’un. A l’expositor, de cara al carrer concorregut, a l’alçada dels més petits, hi ha bosses de tabac amb les fotografies dissuasives corresponents. Uns pulmons ennegrits, unes genives sanguinolentes, unes dents podrides, un peu gangrenat (crec), una cicatriu a l’esquena, un nadó intubat.
Fumar fa minvar la fertilitat, diuen els missatges que acompanyen les imatges. Fumar provoca infarts (i hi surt un cadàver). Fumar obstrueix les artèries. L’aparador és tan agressiu que no entenc l’estratègia comercial. El fumador no necessita que li mostrin tabac per entendre que el venen a un estanc. I si gosa entrar-hi per comprar-ne un paquet, ho farà amb reserves i un cert pudor, perquè aquesta exhibició de destrosses orgàniques és pornogràfica. “Bon dia, posi-me’n una de traqueotomia” (a la foto, li surt fum de la gola a un senyor).
L’expositor és tan agressiu que no entenc l’estratègia comercial
El vianant no fumador ha de suportar aquest catàleg gore cada vegada que passa per davant de l’estanc mentre li tapa els ulls al seu fill, susceptible de patir un trauma infantil. I l’exfumador supòs que deu sentir ansietat, obligat a enfrontar-se a allò que no vol veure: les conseqüències de la seva addicció i el producte que el va enganxar. La ciutat incorpora aquesta nova estampa a la seva ja icònica lletjor de façanes de botigues obscenes de souvenirs, supermarkets de leds estroboscòpics, locals de pintar amb fosforescent mentre beus vi i gimnasos amb aparador, que mereixen una columna a part.
Lee tambiénConservadors d’esquerres
El 2024, Espanya va registrar el mínim històric de consum de tabac en trenta anys. Un 26% de la població d’entre 15 i 64 anys fuma diàriament, la qual cosa indica un descens de més de set punts respecte del 2022. Les mesures antitabac funcionen, i el fet que el paquet sigui repulsiu imagín que és una estratègia per evitar que els xavals vegin l’hàbit com a guai i així no comencin a fumar (tot i que no hi ha res tan eficaç com el preu).
Sigui com sigui, l’aparador del nou estanc té un punt de genialitat –no sé fins a quin punt involuntària– quan encarna el mateix fumador, que s’identifica tot exhibint públicament l’autoboicot mentre molesta els no fumadors que té a prop.