De tant en tant, caldria resetejar les paraules i tornar-les al significat original. No parlo de literalitat, sinó del contrari, de la poesia que hi ha a cada mot. Ho pens en llegir Tras do Ceo , de Manuel Rivas. Ell es considera conservador d’esquerres perquè, diu, hi ha un món que val la pena conservar. El terme conservador es relaciona amb la dreta, igual que nostàlgic.
L'escriptor Manuel Rivas
Conservar significa mantenir viu i sense danys, tenir cura de la permanència de qualque cosa o de qualcú. Preservar és resguardar-lo anticipadament del perill i protegir-lo de la desaparició. I això s’ha considerat poc progressista, perquè alenteix l’avenç per a una societat que s’enlluerna amb la novetat i destrueix en nom de la construcció. Ara que el centre accelera cap a la dreta, ser d’esquerres implica assumir tantes contradiccions que la ideologia té greus problemes d’identitat.
Tots som responsables de no haver preservat els drets conquerits
Segons el Sondeig d’Opinió de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, el 36,4% dels nois catalans d’entre 18 i 24 anys no rebutja la dictadura, i un 16,4% creu que, en algunes circumstàncies, un règim autoritari pot ser preferible al sistema democràtic. Segurament empren paraules com woke, zurdo o rojo amb la mateixa lleugeresa que entenen fatxa i nazi. No tenen res de conservadors; el seu entorn és efímer i especulen proclius a una extrema dreta banalitzada per a la qual els valors són quelcom retrògrad, i la regulació, un sinònim de restricció de la llibertat individual (confosa amb el poder).
Lee tambiénIdentifica’t o calla
Tots som responsables de no haver preservat els drets conquerits, cosa que requereix molt menys esforç que la lluita. Sense perspectiva, es perd de vista allò que assoliren els avis en construir la casa amb les seves mans, no sempre damunt terreny sòlid ni amb bons fonaments. Projectaven cap al patrimoni que deixarien. Però els pares es traslladaren a la ciutat, on hi havia el progrés. I una casa es degrada si no te n’ocupes i en tens cura. Els fills han tengut altres prioritats com esquivar la precarietat. De manera que ningú ha conservat la casa. Donaven per fet que aquell sostre sempre hi seria i els aixoplugaria. Però quan arriben els fills dels fills, el sostre ha caigut. Reconstruir sí que és costós. Han heretat unes ruïnes per les quals no tenen cap interès i, literalistes, no entenen la metàfora.