Laporta li va escriure a Messi després de fracassar la renovació del contracte al millor futbolista: “Sempre tindràs les portes del Barça obertes. Gràcies per tot, Leo!”. Al nostre país al millor professorat universitari li envien un altre missatge bonic després d’haver-se’n desprès. No ho determina l’economia, sinó una manera obsoleta de política universitària, marcada per la burocràcia, d’una banda, i per la resistència a canviar, de l’altra.
A Messi no se l’havia de desaprofitar, com al professorat sènior no se l’ha de descartar. No hi ha una raó econòmica per fer-ho, atès que aquest professorat, que s’anomena emèrit, és un percentatge ínfim, i a més no tots els docents que arriben a aquest títol desitgen continuar actius a la universitat. Amb la qual cosa, ni pel pressupost, ni encara menys per motius acadèmics, no hi ha raons per prescindir del millor professorat que pugui i vulgui continuar actiu. Es desprendrà de Messi la universitat? Són professors que han estat nomenats emèrits realment pels seus mèrits: experiència i qualitat docent, recerca i publicacions reconegudes per la mateixa universitat, direcció de tesis doctorals, projectes europeus, patents... Espero que no es contracti professorat sènior vingut de l’ Amèrica del Nord quan no ho fem amb el nostre.
Parlo dels que han arribat al top i vo- len continuar treballant a aquest nivell. Però una raó sublim, l’edat inscrita al carnet d’identitat, és el motiu pel qual l’ Estat no els vol i que fa que cada uni- versitat guardi silenci i hi afegeixi pretextos amb escàs fonament. Per dir-ho clar, l’exclusió per l’edat, l’edatisme, és una forma de discriminació inconstitucional que es dona a la universitat, sense que el sistema acadèmic ho corregeixi. És una altra excepció espanyola. L’edatisme va contra la igualtat i contra l’excel·lència universitària: “Més que una injustícia, és un error”, com diria Talleyrand.
Lee tambiénCautela
La universitat ha de vincular amb un contracte renovable el professorat emèrit que vulgui continuar actiu i, per tant, contribuint al prestigi de la institució. Serà el cas d’una minoria i a un cost molt baix (a la meva universitat no arriba a l’1% del professorat a temps complet), comparat amb el guany acadèmic que això suposa. Els científics sènior no posseeixen, és veritat, la rapidesa dels joves, però tenen més saber, contactes i prenen millors decisions. Que no se’ls dediquin només paraules boniques, com a Messi. Que es faci un esforç més per l’excel·lència i la igualtat a la universitat.