Tota la vida a prop de la literatura, i quan et decideixes a publicar, va i resulta que ja estàs a tocar dels cinquanta anys. Els últims mesos han anat sortint una sèrie de novel·les amb què els seus autors viuran el primer Sant Jordi passats de llarg els quaranta anys.
Quan Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975) va guanyar fa uns mesos el premi Proa amb Mercè i Joan, en què narra la relació entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols –és a dir, Joan Prat–, va sorprendre que fos el seu debut com a novel·lista... “És que no és la primera que escric, n’hi ha hagut d’altres que no s’han arribat a publicar”, explica l’escriptora i periodista, que a més d’estudiar Filologia Hispànica va dedicar anys a formar-se com a narradora oral amb Ignasi Potrony. “Em deia que no n’hi ha prou només amb la documentació, que les històries cal viure-les”.
Lee tambiénEva Comas-Arnal guanya el premi Proa amb la història d’amor de Rodoreda i Obiols
Comas-Arnal ha dedicat molts anys, però, a estudiar l’obra de Rodoreda, d’on han sortit dos llibres publicats per l’Institut d’Estudis Catalans: Afinar l’estil. La reescriptura de La mort i la primavera de Mercè Rodoreda a partir dels comentaris d’Armand Obiols (2022) i El somni blau. Estudi dels somnis en la narrativa de Mercè Rodoreda (2020), a més d’un podcast, La Maraldina, dedicat exclusivament a l’escriptora.
Joel G. Morera, autor de '3 a Denver'
Abans de publicar 3 a Denver (Quaderns Crema), Joel G. Morera (Barcelona, 1977) també ha tingut la literatura molt a prop, i de fet, com a fill d’A.G. Porta, per casa passaven escriptors com Roberto Bolaño –amb qui va col·laborar–, Rodrigo Fresán o Juan Villoro. “La meva escriptura no ve amb aquesta novel·la, als 16 anys ja vaig decidir que m’agradaria ser escriptor, però les prioritats han passat al davant de moltes altres coses, i he escrit algunes novel·les que no estaven ben acabades”, assegura Morera, que al seu llibre porta tres personatges a fer una feina a Denver, que acaben perduts en un apartament que no és seu. “He viscut a Londres, Tòquio i Hong Kong, però en canvi no he estat mai als Estats Units”. Una exploració literària.
També és una debutant Montse Albets (Mataró, 1977), que ha treballat de llibretera, correctora i d’assessora editorial, però estava –i està– convençuda que “publicar és una responsabilitat” i per això ha trigat a donar a llum Només terra, només pluja, només fang (Periscopi), que descriu com “una novel·la de pensament amb voluntat d’atrapar”, en què una dona passa un moment dolorós i se’n surt com pot. “Volia que no fos massa dramàtic ni lacrimogen”.
Gemma Calduch ha publicat 'Si sabessis el mar com és bonic'
Gemma Calduch (Barcelona, 1968) ha treballat tota la vida com a creativa publicitària. A Si sabessis el mar com és bonic (La Magrana) escriu alliberada un relat fantàstic que té a veure amb les rondalles antigues, amb una nova manera de veure les sirenes.
Acostumada a llegir llibres dels altres com a feina, l’editora Glòria Gasch (Barcelona, 1973) va decidir fer amb Ara, i cada demà (Empúries) un homenatge a la literatura epistolar –i al mar, ja que l’autora és molt aficionada a navegar–. No serà el seu primer Sant Jordi, però sí que ho serà.
Lee tambiénCasagran, Solé i Pinyol: tres novel·les unides pel dolor
‘Nascuda de Venus’, de Sònia Lleonart, és un dels fenòmens de l’any i s’està traduint a 15 llengües
Sònia Lleonart (Mataró, 1971), en canvi, no ha treballat mai en el sector literari, sinó que va cofundar una empresa dedicada al software aplicat a la sanitat. La seva Nascuda de Venus (Rosa dels Vents/Grijalbo) és un dels fenòmens de l’any: ha venut quasi 20.000 exemplars i s’ha traduït a 15 llengües, entre les quals francès, alemany, italià, portuguès, neerlandès, àrab, serbi o ucraïnès. Un thriller romàntic contemporani amb l’art com a rerefons, amb una trama que també viatja al Renaixement amb Botticelli i la seva musa, Simonetta Vespucci.
