Heu vist el meu autor?

La festa de Sant Jordi de La Vanguardia

La festa es converteix en una trobada informal d’editors per parlar de tot, de res i del més enllà

Horizontal

L'editor Ernest Folch i l'escriptora Flavia Company

Miquel Gonzalez / Shooting

Ja ho sabeu, que un Sant Jordi en Setmana Santa és estrany, i la –relativa– incertesa que aquestes dates poden comportar va ser un dels temes de conversa a la festa de La Vanguardia, com assenyalava el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Eric del Arco, que no ho acabava de veure gaire clar malgrat les crides a la bonança del sector. “Com a molt igualarem les xifres de l’any passat, que en realitat ja és molt, perquè va ser molt bo”, perquè “al capdavall la possibilitat de vendre llibres queda reduïda a dos dies, i per com van les xifres, és molt difícil aquest any anar més enllà”, deia vehement, pensant com la majoria dels seus col·legues en l’endemà, és a dir, en les caixes que han d’obrir amb l’esperança que no calgui tornar-les a omplir. Massa feina.

Al seu costat, el director editorial del Grup62, Emili Rosales, assegurava que més enllà de les xifres del dia del llibre i la rosa aquest any es nota el valor cultural del llibre: “Tothom vol fotografiar-se amb llibres i escriptors, perquè el llibre manté un punt aspiracional, la lectura està augmentant molt i el llibre és un valor social en alça, i això es nota en aquesta festa, en què més enllà de la gent del sector del llibre tothom vol ser-hi i passar una estona amb escriptors”. Rosales fins i tot aventurava que si els números es mantenen la resta de l’any, podríem parlar d’un increment del 10% en la venda de llibres: “Això és reflex del canvi que està havent-hi en les actituds socials al voltant del llibre”.

Lee también

Inaugurada la Casa Abacus en Barcelona, un nuevo espacio de creación editorial y audiovisual

Europa Press
Collboni, en el centro, durante la inauguración, junto a Raquel Sans, a su derecha, y otros representantes

Actituds potser sí, però les xarxes... José Ángel Martos, editor de Diéresis, insistia que sempre demana als seus autors que siguin molt presents a les xarxes socials, que hi pugin fotografies per connectar amb els lectors potencials: “Em costa que em facin cas, però quan ho fan es nota molt”.

També hi van ser el president del grup Planeta, José Creuheras, i la consellera delegada de Penguin Random House, Núria Cabutí, que va arribar directament des de Madrid, on va ser a la recepció dels Reis amb motiu del premi Cervantes a Álvaro Pombo. Pel mateix motiu no hi va ser la directora editorial d’Anagrama, Silvia Sesé, i la presència de l’editorial va recaure en Isabel Obiols, que just anava marxant quan li preguntaven sobre el cas del llibre El odio, de Luisgé Martín, que l’editorial ha retirat.

El llibre manté el punt aspiracional, tothom vol fotografiar-se amb llibres i ser a la festa”

Emili RosalesDirector literari del Grup62


L’escriptor Sergi Pàmies xerrava amb l’editora d’Univers, Ester Pujol, sobre els hobbies, perquè l’escriptor insistia que encara que li encanta tocar la guitarra prefereix tenir-ho com a hobby en potència: “Crec que en tot aquest segle no l’he tocada, si descomptem la pandèmia”, i venia a tomb de la conversa perquè Pujol “és una gran aquarel·lista, de debò”, i llavors ella rebaixava el to, perquè li agradaria fer més bé l’sketching, i l’escriptor no desaprofitava l’oportunitat per recordar que d’allò abans en dèiem prendre apunts del natural.

En una altra rotllana, l’editora de Club Editor, Maria Bohigas, feia broma: “Aviam si ens desendollem d’una vegada i, si cal, que torni el plom” –pensant en les impremtes, no en els anys de plom–, i Laura Huerga, de Raig Verd, reia pensant en com arribarien els originals...

Ernest Folch, que al matí havia inaugurat al Raval la nova seu del grup Abacus –amb Navona, Univers, La Galera, Ara Llibres, Viena, La Casa dels Clàssics-Bernat Metge, Arcàdia, Amsterdam...–, entrava acompanyat de l’escriptora Flavia Company, l’autora de Haru, i explicaven que aviat hi haurà més notícies del personatge reconvertit en autora heterònima. És el primer Sant Jordi d’un grup editorial renovat i rellançat, just el contrari que Aissata M’ballo, que acaba de començar esperançada l’aventura de l’editorial Jande, amb la vocació de visibilitzar les veus racialitzades i migrants.

Però amb tanta gent no era fàcil trobar qui més buscaves: “Has vist el meu autor?”, van preguntar uns quants editors al llarg de la vetllada.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...