De la decència no es presumeix, sinó que s’assumeix. No és una bandera, sinó una actitud moral. No val mai per a un col·lectiu, perquè es tracta d’una virtut individual. I abans de donar batalla per la decència aliena, cal revisar primer el grau de decència pròpia. És decent qui observa les normes morals establertes socialment, actua amb honradesa i s’espavila amb rectitud.
El PP convoca una manifestació a Madrid, el proper dia 8, per la degradació d’ Espanya, posant en relleu la decència dels populars. La samarreta de la decència és com el mallot groc del Tour, que permet que la resta de corredors el vegi a un millor del que és. Però la història recent del partit no permetria escriure amb lletres majúscules la paraula decència, quan l’obra de la seu de Gènova es va pagar amb diner negre, la qual cosa va ser confirmat pel Tribunal Suprem l’any passat. I quan Luis Bárcenas, el seu tresorer, va acabar a la presó, per la corrupció en el govern de Mariano Rajoy.
Lee tambiénSánchez no és ‘Scarface’
El psiquiatre i filòsof vienès, Viktor Frankl, que va sobreviure als camps d’extermini d’Auschwitz i Dachau, va escriure en el seu Tractat de la decència , que només hi ha dues classes d’homes: els decents i els indecents. Uns construeixen ponts, els altres els dinamiten. Els primers confien cegament en la col·laboració, la cooperació i en unir voluntats, en el nosaltres. Els últims es mouen com un peix a l’aigua en la crispació i el conflicte, en el dualisme de blancs i negres que obvia la resta de la paleta policroma i a les trinxeres de la veritat única i inqüestionable.
Aquest PP llenguallarg que qualifica al govern de “grup de mafiosos”, al president com “capo de la màfia” i al PSOE de “grup criminal” no sembla encaixar en la definició de decència de Frankl, un dels humanistes més prestigiosos del segle XX. El Govern de Sánchez hauria d’explicar-se’n més, aclarir algunes actuacions i fer mea culpa per alguns errors. Però això no els converteix en una banda delictiva. És possible que el PP abraçat a VOX governi un dia i que siguin un exemple de decència per al món, però resulta raonable que hi hagi gent (decent) que tingui dubtes.