El tancament de l’ Agència de Desenvolupament Internacional dels Estats Units ( Usaid) per part de l’ Administració Trump provocarà 14 milions de morts fins al 2030, una tercera part en més joves de cinc anys, segons el primer estudi que ha analitzat l’impacte global dels programes de l’ Usaid sobre la mortalitat.
La mesura pot tenir un efecte bumerang per als EUA i perjudicial per a altres països del Nord Global, ja que pot comportar una recrudescència d’infeccions i un augment de migracions. Els països europeus s’han abstingut ara per ara de tapar el forat en ajuda humanitària que ha deixat l’ Administració Trump. El Regne Unit, França, els Països Baixos i Bèlgica també han anunciat retallades en aquest àmbit, en part per finançar més despesa en defensa.
“La situació sobre el terreny és terrible. El problema ha estat la brutalitat de la retallada, que s’ha fet sense previ avís, sense donar un període de transició per adaptar-se”, declara Davide Rasella, investigador Icrea a l’ Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i director de la investigació. “Quan s’interromp d’un dia a l’altre la distribució d’aliments a nens amb desnutrició, malauradament moriran”.
Fundada el 1961 per aportar ajuda humanitària a les poblacions necessitades i contribuir al desenvolupament de països estratègics per als EUA, l’agència Usaid era un dels pilars del poder tou nord-americà. L’any passat va tenir un pressupost de 44.000 milions de dòlars, segons ha informat Financial Times , que es va destinar principalment a programes de salut, educació, ajuda humanitària i resposta a crisis i desastres naturals. Era la font més gran de finançament del món per a programes humanitaris i de desenvolupament.
Però el 20 de gener, el primer dia del segon mandat, Trump va signar una ordre executiva que congelava totes les iniciatives d’ajuda exterior dels EUA. A començaments de febrer, Elon Musk, aleshores al capdavant del Departament d’ Eficiència Governamental ( DOGE), va cancel·lar les activitats de l’ Usaid, que va qualificar d’“organització criminal”. El secretari d’Estat, Marco Rubio, que gestiona el que queda de l’ Usaid, va confirmar al març que el 83% dels programes de l’agència es cancel·laran.
“La imatge de l’home més ric del món matant els nens més pobres del món no és una imatge bonica”, va declarar Bill Gates, que ha anunciat que elevarà les donacions de la Fundació Gates a programes de salut global a 10.000 milions de dòlars anuals i mantindrà la inversió durant vint anys. “Gates és l’únic que s’ha atrevit a alçar la veu al món de la cooperació, però tot el que aporta no pot cobrir tot el que aportava l’ Usaid”, declara Quique Bassat, director d’ISGlobal i coautor de la investigació que ha quantificat les conseqüències del tancament de l’agència.
Els programes de l’Usaid han evitat 91,8 milions de morts prematures entre el 2001 i el 2021
Aquesta investigació, accessible com a prepublicació en un servidor d’articles científics i que es publicarà aviat en una revista mèdica d’alt impacte, calcula que les activitats de l’ Usaid han evitat 91,8 milions de morts prematures al món entre el 2001 i el 2021, una tercera part en menors de cinc anys.
La infecció pel VIH destaca com la malaltia en què es va evitar un percentatge de morts més gran (un 52% de les que hi hauria hagut sense l’ajuda de l’ Usaid), seguida de la malària (32%) i de les malalties tropicals desateses (32%).
De cara al futur immediat, la investigació de l’ISGlobal calcula que aquest any hi haurà entorn d’1,8 milions de morts a conseqüència de la interrupció dels programes de l’ Usaid. D’aquestes morts, unes 690.000 en menors de cinc anys.
Els pròxims anys, si l’ Administració Trump manté les retallades als programes d’ajuda exterior, hi haurà entorn de 2,5 milions de morts anuals. El balanç fins al final del 2030 és de 14 milions de morts derivades del tancament de l’ Usaid, amb un marge d’error que va des de 8,5 milions de morts a l’escenari més optimista fins a 19,7 milions en el més pessimista.
“Per molts països d’ingressos baixos i mitjans, l’impacte seria d’escala comparable al d’una pandèmia global o un gran conflicte armat. Tot i això, a diferència d’aquests esdeveniments, aquesta crisi s’originaria per una decisió política conscient i evitable amb un pes que recauria de manera desproporcionada en els nens i els joves i amb unes conseqüències que podrien reverberar durant dècades”, escriuen els investigadors a l’article científic en què presenten els resultats.
Malgrat que estudis anteriors han estimat els efectes de l’ Usaid en àrees concretes com la malària o el VIH, aquest és el primer que avalua de manera exhaustiva l’impacte de l’agència sobre la mortalitat, ja que l’analitza per causes i per grups d’edat; a partir d’aquí, és el primer que ofereix una estimació de les conseqüències del tancament de l’agència a curt i a mitjà termini, tenint en compte tant els efectes directes sobre la salut com els indirectes.
“Inevitablement, ens afectarà, perquè les malalties infeccioses no tenen fronteres i perquè, allà on les condicions empitjoren i no hi ha bones perspectives de futur, hi ha gent que emigra”, assenyala Quique Bassat, especialista en malària i ara director de l’ISGlobal. “Europa, en comptes de seguir la línia dels EUA, hauria de mantenir i fins i tot augmentar les iniciatives de cooperació, tant per raons humanitàries com per interès propi”.
