Feijóo és el protagonista d’una novel·la de la qual tothom, abans de posar-se a llegir-la, n’ha consultat el final per veure si li agradarà el llibre.
El PP guanyarà les eleccions. Quan toquin. En els sondejos no hi ha espai per al dubte. Feijóo governarà per molt que Sánchez es tregui del barret un altre truc de màfgia. De sobres se sap com acabarà tot. Així que davant aquesta certesa i esvaït el suspens del desenllaç de la història, tot l’interès i l’entreteniment rau ara en veure com transita fins a arribar a president.
.
L’autora de la novel·la és hàbil. Ampul·losa, de nom Histèria, sap que, si vol atraure aquells que no els ha agradat el final, no li queda cap més remei que evitar una història lineal i seqüenciada sense sobresalts. Si ja se sap com s'acaba, és inconcebible que per al lector no hi hagi cap espai per trencar-se el cap o interpretar res. Algun valor ha de tenir l’obra. Al lector li agrada el thriller, que hi hagi sexe, personatges foscos, igualment el disbarat, però també que en l'àmbit narratiu hi hagi ambigüitat deliberada, i preguntes morals o narratives sense resposta. Perquè, com diu @finnlongman, així el seu cervell té alguna cosa a mastegar.
I és aquí quan l'autora li fa dir al seu personatge principal, un Feijóo histèric per la voràgine del moment, que convoca una manifestació sota el lema “Màfia o democràcia”. Un eslògan que, sí, és prou desconcertant per fer ballar el cap al lector i obligar-lo a preguntar-se si és retòric i si el capomàfia és un malvat Perrosanxe que mou els fils de Leire Díez. O si, per contra, rajoyeja i no se n’adona que màfia podria ser perfectament el mateix partit que Feijóo representa, el PP.
“Màfia o democràcia” és un recurs tan brillant per fer treballar el lector que triomfa també a X i Bluesky, dues xarxes que fins llavors havien estat distretes amb debats estèrils, com si Melody és més altiva que diva; preguntes vitals com: si una serp mengés herba seria hervíbora?
En tot cas, la intencionalitat del lema fa pensar i dona tant o més joc a X i Bluesky que el gens enigmàtic “Comunisme o llibertat” ayusista. O que una altra disjuntiva de renom, el “Referèndum o referèndum” puigdemontista, que ves quin dilema obria...
Lee también
Però que la primera proclama no s’assembli a la tercera no vol dir que Madrid no s’estigui processitzant. Un sol exemple: “Sánchez ens vol callats, a casa, dividits i desmoralitzats, però no ho aconseguirà”, va dir Dolors Montserrat, secretària general del Partit Popular Europeu dissabte passat. Feijóo, dimarts: “Ens volien callats, però ens tindran exigents!”.
No hi ha líder independentista pre i post 1-O de qui no hagi sortit de la seva boca una frase pràcticament calcada.
Perquè Ampul·losa aprèn del passat i sap que si introdueix tics del procés sobiranista al llibre, amb tota l’audiència que va tenir al seu moment, l’èxit està garantit.
En el seu afany de fer que sigui el lector qui mastegui, l’autora també deixa a les seves mans que dedueixi d’on surt aquest Feijóo frenètic i histèric. De romandre amagat davant les seves incapacitats i humil en el seu propi radi d’acció (com fan molts altres polítics), ha passat a exhibir a cara descoberta que només li cal pactar amb Vox, mostrant un perfil molt més ampul·lós i carregat de retòrica política mediàtica i emocional. El canvi és brusc, massa impetuós. El terme màfia és hiperbòlic. No fa per a ell.
Llavors és quan el lector comença a sospitar si Feijóo és amo del seu destí, si actua amb vida pròpia, com a personatge autònom d’aquesta novel·la que és una crònica d’una presidència de govern anunciada. O si bé ha perdut la seva autenticitat i identitat i actua mogut pels fils d’una Histèria Ampul·losa que no és ni histèrica ni ampul·losa, sinó el pseudònim d’algú que feia anar aquell altre lema de “Comunisme o llibertat”.
