L’Audiència de Barcelona ha acordat aplicar l’amnistia a 35 ex alts càrrecs del govern de la Generalitat del 2017 que estaven processats pel jutjat d’instrucció 13 per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre i per les partides destinades a l’acció exterior. Consta així en una interlocutòria que va ser notificada ahir. Aquesta investigació va esclatar el 20 de setembre del 2017 amb diversos escorcolls simultanis de la Guàrdia Civil, ordenats pel jutge i que va desencadenar una gran protesta davant la Conselleria d’ Economia que després va servir de base, entre d’altres, per condemnar per sedició els líders del procés.
A la causa estaven investigats un total de 35 ex alts càrrecs del govern de Carles Puigdemont i empresaris. Entre els amnistiats hi ha l’exconseller Raül Romeva; l’exdirector de TV3 Vicent Sanchis; l’exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo; l’exinterventora general de la Generalitat Rosa Vidal, i l’exdirector de la delegació del govern de Catalunya a la UE Amadeu Altafaj, entre d’altres. La sala subratlla que “no requereix gran esforç apreciar” que tots els fets atribuïts als processats “estaven dirigits i orientats a la consecució del projecte independentista”. “No ofereix cap dubte que les conductes integrants d’aquests delictes atribuïdes als processats estan dins de l’àmbit objectiu de la llei d’ Amnistia”, afegeix. Tot i això, hi ha dos exdirigents del Diplocat – ens creat per a la projecció de la imatge internacional de Catalunya–, Rosa Clavell i Albert Royo, que han estat amnistiats per tots els delictes excepte el de prevaricació, després que el tribunal hagi entès que els fets que se’ls imputen no estarien relacionats amb el procés independentista. Per això, la sala reclama que el jutjat d’instrucció 18 obri judici oral contra ells per haver signat dos contractes –un de neteja i un altre que auditava els comptes del Diplocat– presumptament a dit sense concurrència pública.
Beneficiats Romeva, els exdirectors de TV3 i Catalunya Ràdio i l’exinterventora del govern, entre d’altres
La instrucció sobre els preparatius del referèndum es va tancar el 2019, quan es va dictar ordre de processament contra 30 ex alts càrrecs del govern. El judici semblava proper, però va ser llavors quan l’ Audiència de Barcelona va obligar a incorporar en aquesta mateixa causa una desena d’investigats per haver desviat fons per a l’acció exterior del govern, una instrucció que es va obrir arran d’un informe del Tribunal de Comptes. Des d’aleshores, la causa s’ha vist sumida en una espiral de recursos i de tribunals que es passaven la pilota entre ells i la resolució dels quals ha arribat vuit anys després que es fessin públics els fets.
El jutjat d’instrucció 13 de Barcelona va començar la primera causa del procés amb el magistrat Juan Antonio Ramírez Suñé (mort el novembre del 2018), arran d’una denúncia de l’advocat Miguel Durán per les paraules pronunciades per l’exmagistrat Santiago Vidal, llavors senador d’ERC, en què revelava que el govern disposava de les dades fiscals de tots els catalans i d’una llista amb els jutges afins a l’independentisme. Això va precipitar una operació en què es van detenir els alts càrrecs del govern i especialment les persones de més confiança de l’aleshores vicepresident Oriol Junqueras, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que es van encarregar de preparar les estructures del futur Estat català. Els dos van passar a ser diputats i aforats davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que manté suspesa l’aplicació de l’amnistia pel delicte de malversació perquè estima que podia vulnerar la normativa europea sobre gestió de fons públics. Tot i això, l’ Audiència sí que ha considerat amnistiable el delicte per a la resta d’investigats acollint-se a l’esquerda que va deixar oberta el Suprem en la interpretació que va fer de la malversació. “Tot i presentant-se la voluntat malversadora, van actuar en compliment del mandat dissenyat pels membres del govern, en què ells participaven des de diferents àmbits de responsabilitat”, va dir.
