L’escriptor i dramaturg Albert Pijuan (Calafell, 1985) ha guanyat el 54è premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès amb la novel·la La Gran Substitució (Angle, en castellà a Sexto Piso), una obra que va arrencar amb una premissa delirant: “I si fes una novel·la sobre els pentinats de Nicolas Cage?”. El premi es lliurarà aquesta tarda en un acte al jardí de l’Ateneu.
Segons el jurat, format per Anna Ballbona, Andreu Gomila, Eva Piquer, Francesco Ardolino, Valèria Gaillard i, sense vot, Lluïsa Julià –vicepresidenta de l’Ateneu–, “és una novel·la agosarada i contemporània. És un llibre divertidíssim, que juga amb el fantàstic, la psicoanàlisi, el complex d’inferioritat, les teories de la conspiració i tot el que marca el nostre temps”.
Lee tambiénAlbert Pijuan: “Potser soc qui més en sap, dels pentinats de Nicolas Cage”
Pijuan ha assegurat que estava “molt sorprès, perquè no creia que cap novel·la meva pogués optar a un premi on trobo alguns dels meus autors preferits de sempre”, entre els quals ha esmentat Joan Francesc Mira, Mercè Rodoreda, Vicenç Pagès Jordà i especialment Francesc Trabal, que el 1936 el va guanyar amb Vals. “Trabal va ser una de les meves entrades en la literatura, i de fet a la meva novel·la hi ha un homenatge a la colla de Sabadell”, diu l’escriptor, perquè no només hi surt la ciutat vallesana, sinó que l’obra beu directament del seu humor.
El guanyador ha recordat que quan va pensar en els cabells de Nicolas Cage, li “semblava massa absurd i ridícul” per no aprofitar-ho, però “una cosa és posar-s’hi i una altra acabar-la, perquè tenia clar que volia que fos una novel·la relativament convencional, i no un assaig”. De fet, per molt esbojarrada que sembli la idea, “quan parles de pentinats sempre acabes parlant d’identitats”, i això el va acabar portant també a la idea de les conspiranoies, un fet molt actual que té un paper important al llibre: “He seguit el model de la conspiranoia: partir d’un tema verídic i afegir-hi molta salsa per fabular i deixar que el deliri s’apoderés de la novel·la”, indica. A més, esclar, de l’actor mateix com a font d’inspiració, perquè “has d’entrar en mode Nicolas Cage, que té molta inventiva i molt de carisma tant en públic com en privat”.
“He seguit el model de la conspiranoia: partir d’un tema verídic i afegir-hi molta salsa”, diu l’autor
Julià ha recordat que el Crexells, dotat amb 6.000 euros, és el més antic a obra publicada en català, ja que es va fundar el 1928 –una primera convocatòria que va quedar deserta–, tot i que llavors era a obra inèdita i va quedar interromput entre 1939, que ja no es va convocar, i el 1982, una represa que va guanyar Joan Perucho amb Les aventures del cavaller Kosmas. Julià ha destacat el sentit de l’humor de l’obra guanyadora: “Sembla una immensa broma, però parla de molts aspectes importants. A més, he rigut molt, que també s’agraeix, i això no vol dir que sigui trivial”.
Per Pijuan, “l’humor és un altre possible esquer per al lector, perquè si rius, continues llegint. De tot se’n pot fer humor, amb la sensibilitat adequada”. A més, ha insistit que “l’origen de la novel·la és tragicòmic, i l’element grotesc sempre hi és”, i ha reconegut que hi ha molta hibridació de gèneres, especialment apropant-se al fantàstic, i que no només li interessen molt sinó que en aquest cas hi havia un motiu afegit, perquè en les seves 124 pel·lícules, “Nicolas Cage ha tocat tots els gèneres excepte el musical i el pèplum, encara que avui el seu cinema es pugui considerar de sèrie B”.
