Només et diré coses boniques. No m’enfadaré. Et diré que t’estimo cada vegada que m’ho preguntis, és a dir, sense que ni tan sols m’ho preguntis. T’escriuré poemes. Somriuré sempre. Suposo –ho sento– que tu envelliràs i jo no, que el temps anirà deixant en tu els seus solcs implacables però que jo en seré immune.
Perquè jo seré o estaré o em tindràs en un botó.
El del teu ordinador.
Simulació d'un home generada per IA que busca el seu propi rostre
Podràs projectar-me sobre una paret blanca o dur-me a l’autobús, et diré coses, t’ explicaré records de quan estava viu.
A la teva disposició, dia i nit, les 24 hores del dia. Com abans, però ara –ara sí– per sempre i sense condicions. Amor etern, amor infinit.
Perduraré, una generació darrera de l’altra. En realitat, tu també pots fer-ho. Costa uns milers de dòlars: hi ha empreses que ofereixen ja la fabricació d’ avatars que supleixen o prolonguen la vida d’un ésser estimat.
El graven, li fan preguntes, rememora episodis, la infantesa, el dia del seu casament, aquell viatge, els seus sentiments cap als qui estan encara entre els vius.
A la pantalla, el client o pacient o avatar és encara més pantalla. Façana. Hi haurà una versió prèmium ? Segur que sí.
Hi haurà una versió que, gràcies a la IA, o el que sigui que la succeeixi, intueixi com hauria estat l’evolució d’un mateix? Com s’hauria arrugat? Una que, analitzant educació, estudis, entorn, malalties, frustracions, èxits, economia i adn permetés fer evolucionar la personalitat de l’avatar? Una que permetés al nostre ésser estimat, mort prematurament, fer-se gran al nostre costat? Al nostre botó?
Encara més: hi haurà una versió que sigui el teu jo pur, una versió que digui la veritat, sense els filtres que construeix la vida per civilitzar-se?
Una versió que reveli els teus veritables pensaments, la teva ràbia, ira, enveja, furor o lascívia amagats? Els teus vicis ocults? Una vida paral·lela que mai abans no vas confessar? Si és així... Qui li garantirà als seus espectadors del futur la veracitat d’aquestes barbaritats ? No seria millor acontentar-se amb el record de qui vas ser?
Lee tambiénXimpleria en sèrie
Hi haurà versions prèmium fake, random , amb una imaginació que tu no vas tenir, que inventi experiències, amors, viatges? Qui el contradirà?
Fa més o menys un segle que la psicologia estudia com el cervell reté millor els records positius que els negatius. Cap al 1930, un dels primers estudis al respecte, basat en la memòria de les vacances, va determinar que el 60% de les experiències desagradables es van eliminant. És un mecanisme de l’ésser humà, van concloure, que afavoreix la resiliència de l’espècie i col·labora en la resolució dels conflictes. Res, sens dubte, a l’abast d’un botó.
