El silenci és el soroll més fort

El trompetista Miles Davis, un dels grans compositors de la música de jazz, va dir en una ocasió que “el silenci és el soroll més fort, potser el més fort de tots els sorolls”. Segur que Pedro Sánchez coneix la frase, perquè en aquests moments que el PP apuja el volum dels seus atacs al Govern, es manté callat, sense donar pistes sobre com resoldrà la crisi provocada per l’anomenat triangle de la corrupció, format per Cerdán, Á balos i García ( Koldo). Els populars han mobilitzat des de bisbes fins a jutges del DF, per fer fora Sánchez de la Moncloa, però l’ inquilí ni s’ha immutat.

El silenci permet pensar, contribueix a la calma, aïlla del guirigall. Però no pot perpetuar-se. De fet, el president els propers dies ha de canviar l’executiva del PSOE, donar explicacions al Congrés i llançar un missatge de confiança al país. No li serà fàcil.

Sánchez no dona pistes sobre com resoldrà la crisi, mentre el PP apuja el volum

Feijóo, malgrat els molts decibels de la seva orquestra i cors, no ha aconseguit descentrar Sánchez, tancat a la seva bombolla silenciosa, d’on només ha sortit per situar-se al costat dels líders internacionals de l’OTAN a la Haia­ o de l’ONU a Sevilla. El president del PP ha intentat sense èxit sondejar els partits que donen suport al Govern central per saber si algun li donaria suport en una moció de censura. Aquest moviment no ha resultat una bona idea. No hi ha trobat cap complicitat i fins i tot les trucades a ERC i a Junts han comportat les crítiques d’Isabel Díaz Ayuso, que va avisar la cúpula popular de no fer més passos en fals, i de Vox, que manté que cal presentar la moció encara que es perdi, que això no va de números sinó de coherència.

Lee también

Quan tot s’accelera

Màrius Carol

Josep Ramoneda escriu a l’Ara que el drama del PP és que passar del soroll a les idees els posa en risc de fer massa evident la seva convergència ideològica amb Vox, que marca el pas a la dreta, però que inquieta una part dels electors moderats. I és que l’excés de soroll no sempre tapa les veus alienes, sinó que, de vegades, no deixa sentir tampoc les pròpies. El fabulista Isop ja va advertir que la roda espatllada del carro és la que fa més soroll.