Alberto Núñez Feijóo suggereix a Carles Puigdemont posar el “comptador a zero” perquè Espanya vagi a eleccions. I José María Aznar adverteix que Pedro Sánchez pot acabar a la presó per haver pactat l'amnistia amb “delinqüents”. Potser són fixacions meves, però diria que entre aquells dos missatges hi ha una mica més que un matís. Les diferències d'òptica existeixen en el Partit Popular, no descobrirem ara la Mediterrània, ni l'oceà Atlàntic davant les costes gallegues, però Núñez Feijóo va ser acompanyat ahir pels expresidents Aznar i Mariano Rajoy en l'acte inaugural del congrés del principal partit de l'oposició. El primer congrés ordinari que el PP celebra en vuit anys per renovar l'ideari.
Feijóo somia amb un PP de 160 diputats que faci malabarismes al futur Congrés dels Diputats. Un gran equilibrista amb xarxa. Un PP fort que pugui entendre's en alguns assumptes amb el Partit Nacionalista Basc i Junts per Catalunya, sobretot en matèria econòmica; que pugui pactar ‘assumptes d'Estat’ amb un Partit Socialista Obrer Espanyol corregit al centre per Felipe González i el corrent emiliana. I que en última instància també pugui pactar amb Vox, per acabar de disciplinar el PSOE emiliano i els nacionalistes bascos i catalans atrets per la hipòtesi d'una dreta espanyola pragmàtica i parlant del català en la intimitat, com la que va encapçalar Aznar entre els anys 1996 i el 2000.
El problema és que el PP està avui lluny dels 160 diputats. Amb un 33% dels vots, projecció que li assigna l'últim sondeig publicat, la formació que dirigeix Núñez Feijóo quedaria lluny d'aquell llindar i dependria substantivament del suport de Vox, llevat que el PSOE s'oferís generosament a dur a terme una política de ‘concertació nacional’, sense arribar a formar un govern de coalició entre els dos grans partits. Aquella política de ‘concertació nacional’ és desitjada avui per diversos sectors de la vida pública espanyola. L'escriptor Javier Cercás defensava aquella opció dijous passat en un article publicat al diari El País, en el qual també exigia la dimissió de Pedro Sánchez per l'escàndol Cerdán-Ábalos-Koldo. El PSOE emiliano intenta eixamplar la seva àrea d'influència en l'hora greu.
Lee también
Diverses hipòtesis sobrevolen l'espai aeri espanyol i troben col·locació als hangars del congrés del Partit Popular. Feijóo pot encapçalar manifestacions a Madrid en les quals la gent crida
Puigdemont a presó! com si no hi hagués un demà, i l'endemà, pot suggerir la concessió d'un indult a l'expresident de la Generalitat. Febrer del 2024. Campanya de les eleccions gallegues. Feijóo va sorprendre tothom assenyalant en un menjar amb periodistes que podria estar disposat a concedir un indult a Puigdemont si aquest acatava la Constitució. Alguns diaris de Madrid van infartar. El missatge ja estava llançat. “En segons que circumstàncies, el podríem arreglar”.
Fa uns dies, el cap de l'oposició citava el líder de Junts per Catalunya a posar el “comptador a zero” perquè els espanyols puguin pronunciar-se com més aviat millor a les urnes. Li deia que li convenia més anar a les eleccions, tombar el quadre polític, que fortalcer a Salvador Illa com a president de la Generalitat. Missatge xifrat: ajuda'ns a posar el comptador a zero i ja arreglarem el que calgui arreglar. Ja que la llei d'Amnistia ja ha estat validada pel Tribunal Constitucional, l'únic que falta per posar el comptador a zero en el camp de l'independentisme català és l'aplicació de l'esmentada llei a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i a altres dirigents en el seu moment condemnats pel delicte de malversació. Comptador a zero. Tots dins, com diem a La Vanguardia des de fa mesos. Tots dins del marc polític realment existent, pactant en funció de les afinitats polítiques i ideològiques.
Núñez Feijóo va ser acompanyat ahir pels expresidents Aznar i Mariano Rajoy
Comptador a zero. El Tribunal Suprem es nega a aplicar l'amnistia als condemnats pel delicte de malversació, en espera que es pronunciï el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Està suggerint Feijóo que el PP podria facilitar l'aplicació definitiva de la llei d'Amnistia si Junts abandona al PSOE i força la convocatòria d'eleccions anticipades? Tot indica que estan funcionant els canals de comunicació que el PP manté oberts amb el Partit Nacionalista Basc i amb Junts, canals que han estat equipats amb aire condicionat en els últims mesos en previsió d'un estiu molt calorós.
Núñez Feijóo somia amb tres moviments tàctics superposats, una geometria variable i complexa que requeriria un resultat electoral molt més contundent que el que avui li ofereixen les enquestes. Hauria de poder superar el 35% dels vots. Els sondejos coneguts en les últimes setmanes coincideixen a assenyalar que el gran beneficiari de l'actual crisi de reputació del PSOE és Vox. Amb una alta taxa de fidelitat de vot, el partit de l'extrema dreta podria sumar avui un milió de vots més que en les eleccions de juliol del 2023, superant el 15%. Si manté aquella tendència a l'alça podria arribar a capturar estratègicament el Partit Popular.
Lee también
Feijóo pretén conjurar aquell perill col·locant dos ‘diputats senglars’ en la primera línia de combat: Miguel Tellado, nou secretari general del partit, amb amplis poders, amb poders reforçats, i Esther Muñoz, nova portaveu parlamentària. Dos de ‘durs’ per atreure al votante de Vox oscil·lant, mentre s'activen les vies de comunicació amb el PNB i Junts. Els de Santiago Abascal n'han encunyat una replica implacable: “Si no fos per Vox, Feijóo ja estaria a Waterloo”.
El PSOE també intenta posar a zero el comptador de les seves desgràcies. Sánchez reuneix avui el Comitè Federal del partit (nom de fantasia en un país que no és federal), i dimecres vinent compareixerà en el Congrés. Ahir a la tarda es va reunir amb les secretàries d'Igualtat de les organitzacions provincials del partit en senyal de desgreuge pels àudios de Koldo García que presenten a l'exministre de Transports i exsecretari d'organització del partit, José Luis Ábalos, com un puter perfecte.
El PSC és ara el principal punt de suport de Pedro Sánchez
Les dones poden allunyar-se del PSOE, partit amb una base electoral preponderantment femenina des de fa anys. Aquest és el principal mal que ha patit el reactor nuclear del Partit Socialista i es tracta d'una avaria no pot mesurar-se només per les oscil·lacions en la intenció de vot. És un mal qualitatiu, profund difícil de reparar, perquè té a veure amb la ruptura de la confiança. Com és possible que un partit que advoca per la il·legalització de la prostitució hagi estat en mans d'un secretari d'organització que escollia dones a la carta? El PSOE va filtrar ahir que un dels canvis que proposa Sánchez és una modificació dels estatuts que expulsaria del partit els militants que recorrin a la prostitució i això pugui emprovar-se documentalment.
Una dona es farà càrrec de la secretària d'Organització en substitució de Santso Cardán, avalada per un equip de veterans. Estem parlant de Rebeca Torró, militant valenciana, antiga col·laboradora de Ximo Puig en la Generalitat Valenciana i actual secretària d'Estat d'Indústria. Una altra dona, Montse Minguez, militant del PSC, serà la nova portaveu del PSOE. Una militant del PSC, portaveu del PSOE. Això és una novetat. Recordem que PSC i PSOE són dos partits jurídicament diferents, en virtut dels acords per a la unificació de l'espai polític socialista a Catalunya als anys vuitanta. En el sistema polític espanyol, l'autonomia orgànica del PSC és un tret anatòmic destacat. El PSOE emiliano esborraria aquella autonomia orgànica i Salvador Illa ho sap. El PSC és ara el principal punt de suport de Pedro Sánchez. Potser en un futur no molt llunyà vegem una dona encapçalant les llistes del PSOE en les eleccions generals. Els socialistes necessiten urgentment posar el comptador a zero amb l'electorat femení.
