La vida és com un joc de cartes en què el destí les remena i és difícil saber quina et tocarà. Aquell jove que volia ser periodista i va tenir l’enorme fortuna de poder aprendre l’ofici amb mestres com Josep Maria Huertas Claveria, Josep Carles Rius o Antonio Franco, i que després va tenir l’honor de formar part de la redacció de La Vanguardia, no hauria pogut imaginar mai que tindria l’honor de ser-ne el director i que viuria un moment tan transcendental com del que avui gaudeixen el diari i el Grup Godó.
Perquè Javier Godó, en un gest de responsabilitat i generositat, ha nomenat president executiu del grup el seu fill Carlos. Javier Godó continuarà com a editor de La Vanguardia, des d’on continuarà pendent de les qüestions transcendentals del diari com sempre ha fet, cosa de la qual puc donar completa fe.
El destí ha volgut que Carlos Godó m’anés a buscar per tornar a La Vanguardia ara fa deu anys per embrancar-nos en la gran aventura de rellançar el web del diari. Després el seu pare, Javier, em va nomenar director ara fa cinc anys per ajustar tan bé com es pogués les dues ànimes del diari, i avui soc director en aquest moment del canvi, que no és un relleu, atès que en Javier continuarà al capdavant de l’edició del nostre diari.
Javier Godó nomena president el seu fill Carlos i continua com a editor
En Carlos i la seva germana Ana representen la cinquena generació de la família Godó, que recull el testimoni del diari fundat el 1881. Segurament aquesta transició serà la més ordenada que hi ha hagut mai, gràcies a la decisió de Javier Godó, que no ha deixat res a l’atzar. Segurament estem davant de l’últim i, per molta gent, el millor editor de premsa que hi ha hagut a Espanya, amb un bagatge de més de seixanta anys treballant al peu del canó i enamorat de l’ofici. El seu fill Carlos va pel camí d’igualar-lo, perquè des de molt jove ja va estar involucrat en tota mena d’activitats del grup des de ben avall i coneix perfectament les virtuts i les amenaces que planen sobre el nostre futur.
Lee también
El moment és òptim per la consolidació del grup, tant en el pla econòmic com en el reputacional. Només puc afegir que em sento molt afortunat que el destí m’hagi permès el privilegi de
viure’l com a director.
