La regla bàsica en una negociació –ja sigui per adquirir un cotxe de segona mà o un pis– és que el venedor no sàpiga quin és el preu en què el comprador està disposat a tancar el pacte. A la negociació del model de finançament singular, el comprador (Catalunya) s’ha guardat moltíssim des de fa un any de revelar quin és el preu que estaria disposat a pagar per tancar l’acord. Les xifres són tan dispars que oscil·len entre els 600 milions i els 25.000 de guany anual.
Tot i que les fonts consultades descarten que a la reunió d’avui hi hagi números a sobre de la taula, el cert és que la raó última de qualsevol canvi en el model de finançament és aconseguir més diners per a la teva comunitat. I això són números. Que la recaptació de l’IRPF passi per les mans de la Generalitat –tal com s’espera que es pacti ben aviat–, però que no la pugui gestionar ni administrar no et resol el problema. És un pas importantíssim de cara al futur, però no soluciona l’infrafinançament.
La primera xifra que es pot posar a sobre de la taula és de la transferència de la recaptació de l’IVA a les pimes. És un compromís que apareix al pacte ERC-PSC per fer Salvador Illa president de la Generalitat que va ser inclòs a instàncies de l’ Estat i que fins i tot va sorprendre els negociadors catalans. Consisteix a fer que Catalunya es quedi amb el 50% de l’IVA que generen les pimes domiciliades a Catalunya. És un matís important respecte a la situació actual, en què es queda amb l’equivalent al pes del consum de Catalunya al conjunt de l’ Estat (20%). Amb el model nou, obtindria més recursos perquè les pimes amb seu social a Catalunya generen al voltant d’una quarta part de tot l’IVA d’ Espanya. El matís és el que atorgaria a Catalunya aquests 600 milions més, amb dades del 2022.
A l’altre extrem hi ha la translació de la quota basca al model català directament. Malgrat que ERC sempre ha defensat que el model pactat és igual a la quota basca però amb una quota de solidaritat, el Govern d’Euskadi assegura que el seu sistema també contribueix a ajudar la resta de territoris. Agafant dades del 2021 i comparant què representa la quota basca respecte a la recaptació global del territori foral, l’aportació de la quota és del voltant del 9% dels impostos. El 2023, la Generalitat va estimar amb dades de dos anys enrere la recaptació potencial màxima per a Catalunya.
Que la recaptació de l’IRPF passi per les mans de la Generalitat però que no la pugui gestionar no resol el problema
Aplicant la lògica de la quota, el guany de recaptació per a Catalunya seria de 22.000 milions. El catedràtic de la UPF Guillem López Casasnovas, en un informe recent, plantejava diverses alternatives, incloent-hi la de la quota, i calculava uns 25.000 milions addicionals per a la comunitat.
Òbviament, cap d’aquests dos escenaris inicials no s’acosta a la realitat del que serà el nou finançament. Ni 600 ni 25.000 milions.
Una primera aproximació més real és l’impacte que tindria en el finançament el principi d’ordinalitat. El que persegueix aquest objectiu és que, si Catalunya ocupa un lloc determinat al rànquing de comunitats que més aporten a la caixa comuna, quan es faci el repartiment des de l’ Estat, l’autonomia ocupi el mateix lloc a la llista. Altre cop amb dades del 2021, els càlculs de la Generalitat, governada per ERC, eren que Catalunya era la tercera comunitat que més recaptava i la desena en ingressos atorgats. Els economistes consultats afirmen que corregir aquesta bretxa implicaria un guany d’uns 6.000 milions d’euros per a Catalunya.
Del que es va pactar l’any passat, el segon element destacat era que Catalunya hauria de contribuir a la solidaritat amb l’ Estat. Per calcular-ho, una de les possibles referències és estimar quin tant per cent seria raonable en funció de l’experiència que hi ha en altres circumscripcions com al Canadà. L’exconsellera d’Economia amb ERC, Natàlia Mas, ha dit diverses vegades que una solidaritat raonable és situar-la entre el 2% i el 4% del PIB. En aquest cas, el guany seria d’entre 12.800 i 17.400 milions a l’any.
Només el respecte al principi d’ordinalitat aportaria 6.000 milions més
Agafant aquest percentatge de solidaritat potencial, la Fedea, que dirigeix Ángel de la Fuente, va avaluar el guany estimat amb el nou model de finançament per a Catalunya i va calcular que podria ser d’entre 6.600 milions i 13.200 milions addicionals cada any. Molts diners per a un cotxe de segona mà o un pis.
