Barcelona té capacitat per construir uns 70.000 habitatges nous, la meitat dels quals, o una mica menys, uns 30.000, tin-drien algun nivell de protecció pública. Amb el creixement poblacional, i amb llars cada vegada més atomitzades, no sembla un escenari capaç d’assumir la demanda actual o futura. Rehabilitació, migració residencial i mesures quirúrgiques com la fi dels pisos turístics hi poden donar un cop de mà, però, en resum, el paisatge no és gaire encoratjador. Tampoc no s’espera el retorn del desenvolupisme en forma de més remuntes, els pisos afegits sense miraments a les finques anyenques de l’Eixample. Els temps de Porcioles... El que es pot fer és accelerar el que està en marxa. Ahir es va fer un pas més amb l’impuls a 433 nous pisos públics.
Com passa amb tot, la notícia té una part positiva i una part no tan positiva. Per entendre-ho cal viatjar en el temps, fins a l’agost del 2023, quan Jaume Collboni va visitar el president Pere Aragonès per presentar-li les seves credencials. Feia poc més de dos mesos que havia arribat al càrrec. Més enllà de la fotografia de rigor i la bona educació, l’alcalde va oferir a la Generalitat 27 solars perquè construís, via Institut Català del Sòl, prop de 1.700 pisos de lloguer assequible. D’aquesta trobada en beu el que es va exhibir ahir, atès que nou d’aquestes parcel·les ja disposen de projecte guanyador i podrien començar les obres, si tot va bé, i després de l’agitat camí administratiu, a mitjans del 2027. Dos terrenys més –tots públics– tenen el concurs a tocar, de manera que la xifra de noves llars protegides, totes als districtes de Sants-Montjuïc i Sant Martí, pujarà gairebé a 600. Aquesta és la part bona de la notícia.
Encara queden 16 parcel·les pendents de ser cedides a la Generalitat per arribar a 1.700 llars
La notícia no tan esperançadora és el fet que hagin passat dos anys i que encara quedin 16 solars per impulsar dels 27 consagrats a Sant Jaume. Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament, explica a La Vanguardia que la idea és que els drets de superfície d’aquests terrenys pendents es puguin cedir al Govern abans que s’acabi el mandat, el maig del 2027. Això és precisament el que es va signar ahir per als altres 11 solars que o bé tenen projecte definit (nou) o són a tocar (dos). En total, aquestes 1.700 llars són una petita part d’aquest marge de creixement (xifra confirmada per Riera) de 70.000 pisos per a tot Barcelona, entre públics i privats, que sobretot està previst que es desenvolupin a la Marina, la Sagrera i el 22@.
Sobre els projectes guanyadors, Jordi Salvat, director d’ Habitatge i Edificació de l’Institut Català del Sòl, va exposar quin va ser el criteri d’elecció del jurat: integració en l’entorn, innovació i qualitat dels espais, estratègia ambiental i viabilitat econòmica. Hi eren presents els equips d’arquitectes guanyadors (tenen el seu mèrit, ja que es van presentar 277 propostes), que durant un mes van dedicar bona part de la jornada laboral a teixir un dibuix que combregués amb les peticions tècniques de l’Incasòl.
Avui dia, Barcelona disposa d’uns 13.000 habitatges de lloguer assequible. Abans de les pròximes eleccions s’haurà arribat a prop de 15.000, amb 5.000 més que estaran en construcció o en fase de redacció de projecte i 10.000 més que tindran el solar reservat però encara necessitaran un llarg periple –tot un mandat– per ser una realitat. Si s’amplia el focus, cosa que va fer ahir a l’acte la consellera de Territori, Sílvia Paneque, el Govern disposa de 670 solars cedits pels ajuntaments que permetran crear 21.000 pisos protegits més a Catalunya. Nou pas cap a aquests 50.000 que va prometre la Generalitat de cara al 2030. Un cop vist el sostre constructiu de la gran ciutat, molts barcelonins hauran de virar cap a aquesta oferta.