Arribo a l’Escala a quarts de sis de la tarda. El sol declina, però encara és una brasa encesa que intensifica el cobalt del mar i cau com una flassada damunt de les platges i els cossos, pràcticament despullats. La llarga línia del mar en direcció a cala Montgó permet una visió completa del golf de Roses. A llevant, el cap de Creus, feréstec; a ponent, els aiguamolls. Al mig, la babel de Roses i Empuriabrava. Deixant enrere les delicioses ruïnes d’Emporion, passejo flanquejat per vells tamarius, i per una infinita successió de blocs d’apartaments, hotels i restaurants. Legions de turistes m’acompanyen amb les pells escalivades. El mar porta flaires de sal, d’algues i de crema protectora.
El moll grec d'Empúries
Passo, arran de mar, davant de la casa de l’escriptora Caterina Albert, que signava Víctor Català. Precursora de l’escriptura femenina, tenia una visió molt crua de la vida rural. Escrivia uns contes d’un naturalisme escruixidor, que encara avui impressionen i corprenen, com el monòleg d’aquella mare infanticida, internada en un psiquiàtric, o aquella noia abandonada que es fa monja i, al cap dels anys, ha de cuidar a l’hospital on ha ofegat la pena lliurant-se en cos i ànima a la caritat, el cos malalt de l’home que la va abandonar.
El mar que havia estat homèric per als que en vivien, ara és el gran escenari de la carn
Tot i que m’agrada molt Un film, novel·la dels baixos fons de la Barcelona de la belle époque, Víctor Català és sobretot reconeguda com a autora de Solitud, la novel·la d’una violació. Descriu l’horrible destí de les dones en el medi rural del segle XIX, envoltades d’homes ganduls, mascles violents i vells ingenus.
Ha passat més d’un segle i tot ha canviat. Del mar dels pescadors, de les salaons de peix, dels masos i els horts, hem passat al cosmopolitisme turístic. Aquest mar que havia estat homèric per als que en vivien, ara és el gran escenari de la carn, dels plaers del dolce far niente, dels bars i restaurants plens a vessar.
Lee tambiénAgost de 1787
Sí, tot ha canviat molt. Abans només es parlava català, ara se senten totes les llengües, especialment el francès i els accents llatinoamericans. Sembla que el món de Víctor Català no tingui res a veure amb el món d’ara. De fet no hi té res a veure. Però la violència és encara el pitjor flagell de les dones.