L’acord comercial de la Unió Europea amb els Estats Units ha estat titllat de catastròfic, insuficient i humiliant. Veredictes que mereixen un comentari.
Qualificar l’acord de catastròfic és una exageració. En un article recent (gràcies, R. Suñol) Paul Krugman s’ha declarat capaç d’arribar a un acord millor per als EUA que l’aconseguit per Trump, que considera pitjor que la situació anterior. Sense entrar en detalls, Krugman afirma que tant les inversions europees en els EUA com les compres d’energia i altres béns poden quedar en paper mullat. Insuficient, llavors? És veritat que la UE no va fer ús d’instruments que haguessin pogut armar una rèplica adequada a les imposicions dels EUA. Prudència, cautela, por? Qui sap.
Els grans blocs que s’estan configurant poden posar en qüestió el mode de vida europeu
Passem a la humiliació. Es parla de rendició d’Europa: “Europa és una superpotència econòmica i ha d’actuar com a tal”, escriu Krugman. D’altres coincideixen amb aquest veredicte. Però s’equivoquen: això és demanar a Europa que es comporti com el que no és. Els europeus no volem veure que al nostre món no hi ha les potències econòmiques si no estan enquadrades en una sòlida organització política. La UE és una amalgama de 27 Estats sobirans que no arriba tanmateix a confederació, la forma més feble d’organització política.
La UE no té cap paper en el repartiment de la comèdia internacional. El projecte inicial era construir un espai de pau i prosperitat compartida a partir d’un reduït nombre de països, els polítics dels quals estaven escarmentats per dues guerres i conservaven la memòria dels conflictes socials que havien contribuït a generar-les. Una federació europea es proposava com a forma política. Gairebé un segle més tard, la integració econòmica ha avançat molt; però una integració política dels 27 Estats sembla avui més allunyada que fa mig segle.
La crisi financera del 2008 va posar de manifest que l’euro podia ser un instrument de conflicte més que d’unió. La reacció a la necessitat, sentida per molts europeus, de recuperar autonomia respecte als EUA, confirma la falta d’unitat entre els Estats membres. El projecte inicial no existeix.
“El projecte europeu ha mort”, escriu Emmanuel Todd. Però els europeus continuem existint, i hem de preguntar-nos com recuperar l’objectiu inicial de pau i benestar compartit. Una nació –o una nació de nacions– la constitueixen un o diversos pobles units per una creença col·lectiva, amb unes elits que els dirigeixen en funció d’aquella creença. Deixem per avui les elits, per no ofendre ningú, i passem a la creença.
Els historiadors solen dir-nos que Europa té les seves arrels en la cristiandat. Arrels profundes, però avui ocultes a la majoria, quan no rebutjades per molts, i en qualsevol cas insuficients ara per servir de fonament a una unió política. Però sí tenim creences comunes, avantpassats comuns, encara que sovint en bàndols oposats. Un model de societat comuna, encara que amb moltes variants, que ens reconeixem mútuament i ens distingeix d’altres: un lloc per al privat i el públic, per a la persona i l’ Estat, una certa idea de la justícia social, un respecte per la llibertat de la persona.
Lee tambiénFinal de curs
Tenim molt a defensar en comú. Però cal reaccionar, perquè els grans blocs que estan configurant el nostre món poden posar en qüestió el nostre mode de vida, no tant per les armes com per la por, o per la seducció d’un dinamisme tecnològic enlluernador, encara que doni beneficis incerts, o d’un ordre sòlid aconseguit a costa de llibertats individuals.
Sens dubte, és molt probable que no tots els europeus estiguin d’acord en unir-se en un Estat federal per a aquest combat. Com que la cosa és urgent, potser és convenient iniciar el camí amb uns quants, la vella idea de l’Europa de dues velocitats. En qualsevol cas, hem d’estar en contacte amb les nostres arrels i apreciar tant el valor del que tenim com la seva fragilitat.
Si deixem passar aquesta oportunitat de veure les coses com són, la pròxima vegada que ens mirem al mirall sabrem que estem deixantsals que venen un món pitjor que el que nosaltres vam rebre.