Mentre el Govern central i el PP cremen tots els ponts, silenci sobre Catalunya. Ni finançament, ni amnistia… El foc ha posat de nou els barons populars davant la seva realitat. La voluntat d'autogovern es demostra en la gestió dels serveis socials i les emergències, no als anuncis de rebaixes fiscals amb una mà mentre es demanen més recursos a l'Estat amb l'altra. La direcció del PP atribueix a la falta de pressupostos de l'Estat i la debilitat de Pedro Sánchez les carències que estan demostrant els seus presidents autonòmics en la lluita contra el foc. Fum.
L'espectacle polític de la setmana és un campi qui pugui fent comptes amb el calendari electoral a la mà. El foc castiga la comunitat que, si les previsions es compleixen, s'ha d'enfrontar abans a les urnes. Les eleccions a Castella i Lleó arribaran a tot estirar al febrer i Alfonso Fernández Mañueco ha vist com les seves vacances a Cadis, mentre Las Médulas sucumbien a les flames, han estat carn de canó per soscavar la seva presidència.
La lluita contra el foc és un campi qui pugui amb el calendari electoral a la mà
Sense candidat in pectore, el PSOE tenia previst activar el procés de primàries en uns dies. L'alcalde de Sòria, Carlos Martínez, està destinat a ser el cap de cartell, però mentre la candidatura arriba, el ministre Óscar Puente ha anat minant la figura de Mañueco i uns quants més: “Sempre és el mateix amb ells. No saben estar a l'altura”. El plural inclou Juan Manuel Moreno Bonilla. Sense compareixences després de l'incendi a la mesquita de Còrdova ni el segon incendi en Tarifa, i amb eleccions a la primavera marcades al calendari.
Amb permís de Sánchez, la cita andalusa afectarà a partir de setembre els compromisos d'investidura del líder del PSOE i Salvador Illa. La vicepresidenta María Jesús Montero llançarà la negociació de pressupostos i deixaria el càrrec en uns mesos per ser la candidata del PSOE a la Junta sense perspectives de victòria. ERC l'acusa per alentir els acords sobre finançament, però després de conèixer el full de ruta d'Illa, que endarrereix fins al 2028 la gestió catalana de l'IRPF sense que els republicans es queixin, l'assenyalament de Montero sona extemporani. Redimensionar l'Agència Tributària de Catalunya és l'escapatòria d'ERC.
Puigdemont ballant sardanes a Prats de Molló
Així que el futur de la legislatura passa per la digestió que faci Sánchez de les condicions que manté Carles Puigdemont sobre la taula. En el PSOE es va assumir com a mal menor el desgast pels indults i la llei d'amnistia, però la submissió a Junts en cada votació soscava les bases socialistes en plena onada de la ultradreta europea. Els independentistes iniciaran el curs sense tenir resolt el futur del seu líder, la qual cosa manté en guaret tots els fronts electorals del partit: Sense referent en el Parlament, sense candidat a Barcelona, malgrat el malestar intern que genera tanta provisionalitat a la capital, i sense saber quin paper institucional s'arrogarà Puigdemont en el seu suposat retorn. Alguns d'intrèpids imaginen un duel per l'alcaldia de Girona entre l'expresident i la consellera Silvia Paneque. El PSC va governar a Girona durant 32 anys, fins a l'arribada de Puigdemont el 2011, i Paneque va guanyar el 2023, però l'aliança independentista la va deixar fora de joc.
Lee tambiénLa Catalunya de Illa mira a Madrid
El que sí que assumeix Puigdemont és la pressió d'Aliança Catalana sobre el votant de Junts. A les files postconvergents donen per fet que la formació de Silvia Orriols els costarà moltes alcaldies per la dispersió del vot i la pressió de les esquerres per evitar acords amb la formació ultra. No hi ha unanimitat a Junts sobre la gestió d'un cordó sanitari, però sí evidències demoscòpiques. Els votants de Junts són els més permeables al discurs d'Orriols, encara que l'últim sondeig del CEO assenyala que Aliança Catalana creix esgarrapant vots també d'ERC, PP i Vox. De fet, els seus actuals votants professen més simpatia per Vox que per qualsevol altre partit i, amb la condició d'independentistes deu punts per sota de Junts, s'entén que els dos partits ultres coincideixin en més d'un 40% de les votacions del Parlament amb la immigració i la seguretat com a bandera. Una xifra que augmentaria si Vox presentés les seves mocions en català. Ideologia i fum. La gestió ja…
