Sembla que no de manera immediata. Però malgrat tot, el 2 de setembre va començar el judici contra Bolsonaro i sis líders més de l’intent de cop i la tensió puja. Un cop que va estar molt a prop de triomfar el 8 de gener del 2023, després que Lula assumís la presidència.
Aquell dia, els milers de bolsonaristes acampats davant el quarter general de l’exèrcit a Brasília per demanar la intervenció militar van envair i van vandalitzar el Congrés, el Tribunal Suprem i el palau presidencial. El cop es va parar per la intervenció decisiva del Tribunal Suprem, garant de la legalitat, i per la divisió de les forces armades: l’Armada i el ministre de Defensa es van posicionar a favor, però l’ Exèrcit de Terra i, encara més, la Força Aèria, s’hi van oposar.
Les investigacions posteriors van portar a detenir 700 persones, de les quals 300 ja han estat jutjades i condemnades, incloent-hi alts càrrecs de l’exèrcit i de l’entorn de Bolsonaro.
La investigació policial va revelar una llarga trama que, des del 2019 i intensificada el 2022, es va iniciar a les xarxes socials, manipulades hàbilment per experts informàtics, en part finançats pels germans Koch, bilionaris dels Estats Units, i es va articular en conspiracions politicojudicials que van buscar deslegitimar la possible elecció de Lula.
Hi va haver violentes manifestacions a Brasília el 18 de desembre del 2022 per pertorbar la proclamació dels resultats electorals al Tribunal Electoral. El 24 de desembre George Washington Sousa va intentar fer explotar un camió de combustible a l’aeroport de Brasília, segons va dir, per provocar una intervenció militar. El terrorisme d’ultradreta no es va calmar: el 13 de novembre del 2024 va explotar un vehicle a prop del Tribunal Suprem. Els jutges de l’Alt Tribunal, en particular Alexandre de Moraes, que va encapçalar la investigació, estan en perill constant.
El fill de Bolsonaro s’ha instal·lat a Washington i està en contacte amb Trump per recuperar el poder
Alguns grups de poder al Brasil i la internacional ultradretana s’estan mobilitzant per defensar l’expresident colpista. El fill de Bolsonaro s’ha instal·lat a Washington i està en contacte amb Trump per recuperar el poder, per un mitjà o un altre. De fet, el president dels Estats Units considera que Bolsonaro és objecte de la mateixa caça de bruixes que, segons ell, va patir al seu país. Són trajectòries paral·leles, per bé que, ara per ara, amb un resultat molt dispar.
Trump està exercint pressió sobre el Brasil perquè alliberin Bolsonaro. Va apujar els aranzels un 50%, perjudicant seriosament les exportacions brasileres, claus per al creixement econòmic del país. També ha pres represàlies contra alguns jutges, en particular contra Moraes, retirant-los el visat i bloquejant els comptes als Estats Units. Tot i això, la intervenció dels Estats Units inspirada per Bolsonaro júnior els va sortir malament. Lula perdia popularitat, i perillaven les futures perspectives electorals. Però la seva reacció enèrgica de defensa de la sobirania del Brasil ha invertit la tendència a les enquestes.
Lee tambiénImmigració
La consultora Quest va fer una enquesta l’agost 2025 sobre les perspectives electorals el 2026 i va concloure que “Lula lidera en tots els escenaris (amb qualsevol dels seus opositors eventuals) tant en la primera volta com en la segona”. I els partits democràtics s’estan aliant contra Bolsonaro.
La batalla acaba de començar. El que la policia brasilera anomena “les milícies digitals” s’han activat. I Trump no cedirà. Lula respon consolidant el seu lideratge en connexió amb els grans països que busquen una alternativa al trumpisme, en concret amb la Xina, l’ Índia i Sud-àfrica. I és això precisament el que pot intensificar les tempestes que amenacen el món. El Brasil resisteix. Però no ho pot fer sol. I on és Europa en aquest moment decisiu?