La immigració és indispensable tant a Espanya com a tota Europa, en un context en què les taxes de natalitat estan molt per sota del nivell de reproducció de la població (2,1 fills per dona); a Espanya, entorn de l’1,2. Sense immigrants, seríem en una Espanya minvant, que podria disminuir a 38 milions d’habitants el 2050. La contribució dels immigrants al creixement del PIB se situa en el 25%. L’OCDE acaba d’alertar sobre les greus conseqüències que podria tenir per a Espanya la reducció de la immigració. Sectors com el turisme, la construcció, l’agricultura, el servei domèstic i l’ajuda a la gent gran no podrien funcionar.
Es tracta d’una població més jove, que ja ha estat produïda com a treballadors sense cost per al país. La seva presència incrementa el consum i la recaptació tributària. La Seguretat Social seria insostenible sense les seves cotitzacions. És fals que la seva taxa de delinqüència sigui més elevada que la de la població en general. Sí que hi ha una presència percentual una mica més alta entre els empresonats, però això no és aliè als biaixos policials i judicials en les detencions i condemnes. I és rotundament fals que la immigració contribueix a la delinqüència. És més, la delinqüència en general al país ha disminuït entre el 2011 i el 2024, en un context de fort creixement de la immigració. Consulteu fàcilment les dades preguntant-ho a ChatGPT o a DeepSeek.
És veritat que la delinqüència, sobretot els robatoris, es concentra a les grans ciutats i en particular a Barcelona, que supera de molt totes les altres. Però no està associada a la immigració sinó a la pobresa, al tràfic de drogues (aquest sí en augment significatiu) i al turisme massiu que fa l’agost dels lladres.
Curiosament les agressions sexuals són més freqüents entre la població general que entre els immigrants. Es tracta de la revenja dels homes contra l’autonomia creixent de les dones. La violència de gènere, sobretot en la família, és la resposta del masclisme a l’ avanç del feminisme.
El clar ascens de Vox i d’Aliança Catalana es basa en el sentiment d’odi i supremacisme ètnic
On la immigració té un paper determinant és en la difusió de la ideologia racista i xenòfoba, que està en la base de l’ascens del nou feixisme a Europa, utilitzat i encoratjat per polítics que no dubten a arribar al poder a partir d’ideologies d’odi. Es tracta d’un vell reflex en què la història es repeteix. Vivim en un món incert, cada vegada més desigual en l’àmbit global i en el local, i on guerres i catàstrofes es multipliquen. Els moviments migratoris així suscitats trenquen l’homogeneïtat ètnica i cultural i transformen persones que necessitem en bocs expiatoris a qui alguns atribueixen les seves penes. Però cal entendre-ho i dialogar amb la gent perquè la majoria no són fatxes.
L’augment de la multiculturalitat ha estat molt ràpid aquest segle: Barcelona en dues dècades ha passat del 2% de població estrangera a més del 20%. Això no ha portat atur, perquè hi ha cada vegada més ocupació, per això venen els immigrants buscant un futur per als seus fills. I no hi ha res pitjor que rebutjar el que necessitem. La demagògia fa la resta.
Lee tambiénDefinitivament, Hobbes
El clar ascens de Vox i d’Aliança Catalana, amb els seus acòlits, que poblen les xarxes i cada cop més els carrers del país, es basa en el sentiment d’odi i supremacisme ètnic que té l’arrel en la incapacitat d’integrar la immigració i de tolerar el diferent. És més, tant a Espanya com a Europa la dreta tradicional no vol perdre aquest graner de vots i es fa cada cop més xenòfoba.
La resposta des del civisme no ha de ser l’estigmatització d’un sentiment que s’estén. Però tampoc argumentar només amb estadístiques. Perquè la qüestió és emocional. Festes amb els veïns, confraternitat a l’escola i facilitar la integració cultural sense obligar ningú a renunciar a les seves tradicions o religió. Respecte mutu. L’alternativa és viure en l’odi.