Mig Espanya tremola. Tard o d’hora els tocarà a ells. Han vist rodar aquesta setmana el cap del director executiu de Nestlé, Laurent Freixe, per mantenir una relació afectivosexual amb una empleada i ara temen pel seu. I si algú es xiva d’això nostre? Ràpid, esborrem els arxius del mòbil! Un pensament obsessiu corroeix els amants que treballen junts. Des de Ferrol fins al Port de la Selva, de Santander a Cadis.
Imagineu un cadafal alçat en una plaça molt freqüentada. La multitud apinyada crida embogida: Guilloteu-los! Guilloteu-los! Han fornicat i són de la mateixa empresa! Les parelles pecaminoses pugen a l’entarimat al compàs engarrotades pel pànic. El botxí, corpulent com ho han de ser els escorxadors, i abillat amb el caputxó predeptiu que li tapa el rostre, els pregunta des de l’anonimat que confereix tenir la cara amagada: Heu conegut la carn l’un de l’altre? Ells, ja condemnats, assenteixen. S’apodera del lloc el silenci que precedeix a l’expiació del pecat. El trenca el clac de la fulla caient des de dalt. Els caps dels libidinosos se separen del cos i van a parar al cistell de la vergonya.
El nostre botxí les recull sense contemplacions i les alça al cel per mostrar-les al públic. La multitud delira de plaer. Així una vegada i una altra! Les funeràries fan l’agost. Espanya passa de cinquanta a vint-i-cinc milions d’habitants. Potser menys. La respectabilitat d’empreses, sindicats, partits, institucions, claustres universitaris i juntes veïnals està de nou fora de perill. Sodoma i Gomorra són una altra vegada cosa del passat.
Respireu tranquils. Els advocats laboralistes ja ens han explicat que aquí un cas com el del senyor Freixe és impossible. Que encara que el codi de conducta del lloc on es treballi prohibeixi l’amor o el sexe entre caps i subordinats, no et poden fer fora sense cap indemnització. Calma, doncs, per a la multitud que pateix sense motiu.
Estem obligats a dir si tenim o no una relació a la feina: la violació de la intimitat és un fet
Ni els suïssos de Nestlé han arribat a tant. Perquè, segons sembla, al senyor Freixe l’han despatxat no pel fornici, tampoc pels sentiments, sinó pel tracte de favor que va proporcionar a qui compartia el llit amb ell. Si la versió correcta fos aquesta, la mitja Espanya que pateix es pot relaxar. Deixeu de llegir, agafeu el telèfon i envieu emoticones en forma de petó a les vostres mitges taronges laborals. Que avui és diumenge i segur que s’enyoren en cos i potser també en ànima.
El cas posa la nostra societat davant el mirall. Com la va situar també recentment el cas Byron-Cabot, la parella d’amants que va ser captada per una càmera en un concert de Coldplay i que va suposar per a ell la pèrdua de la feina després de convertir-se la seva infidelitat en un assumpte planetari gràcies a les xarxes socials.
Sempre aflora la paradoxa. Per exemple, en una entrevista de feina no pot preguntar-se per la religió, l’orientació sexual o qualsevol altra qüestió que es vegi com a patrimoni exclusiu del temple de la intimitat de cada un. En canvi, una vegada convertits en empleats –el director executiu d’una multinacional també ho és–, estem obligats a despullar-nos del tot i explicar, amb independència de la nostra voluntat, si tenim o no una relació a la feina.
Lee tambiénAnem a la platja
Les intencions sempre són bones. En aquest cas, es tracta de protegir el bon govern corporatiu evitant els tractes de favor entre amants o les denúncies per assetjament si l’assumpte es torça. Però la violació de la intimitat és un fet. Els esquadrons de la falsa moralitat han vençut. La societat de la transparència convertida en el panòptic de Jeremy Bentham, la presó perfecta en la qual tot és a vista de qui vigila, sense angles morts.
El saber popular, que és saber per alguna cosa, ja ens il·lustra sobre la inconveniència d’una relació en la feina. Ho fa amb frases tan alliçonadores com aquesta: a la feina no hi fiquis l’eina. Però encara no hi ha manera de posar portes al camp i a la imprevisibilitat sorprenent d’estar vius. Fa segles que busquem l’home i la dona perfectes. Per sort, sempre fracassem.