Tal vegada el tema que tractaré no sigui precisament el més oportú per a trobar-me de nou amb vostès, benvolguts lectors i benvolgudes lectores, després de les vacances d’un agost tan cruel. Les meves disculpes per endavant i l’avís que m’ocuparé d’un assumpte força dur.
Potser vostès pensen en la possibilitat que em refereixi al fet dur, duríssim, que el dictador xinès i el dictador rus hagin trobat la manera de continuar vivint i, molt pitjor, governant durant 150 anys, i que el seu exemple hagi començat a retre, i Trump i Netanyahu també s’afanyin per aconseguir al més aviat possible la recepta de la longevitat vip. Suposo que, per no quedar enrere, molts altres líders europeus ja maniobren igualment a la recerca de la fórmula blava de la nova Viagra total.
En contrast amb la notícia de l’obsessió per viure eternament d’alguns poderosos, ens arribava fa dies la del suïcidi del nord-americà, de setze anys, Adam Rainer, afavorit, pel que sembla, pel xat GTP. Un exemple de la vulnerabilitat dels adolescents i el desemparament que els pot portar a voler llevar-se la vida.
El suïcidi sol considerar-se tabú, i per això s’intenta no parlar-ne gaire, però arran que dimecres passat es va celebrar el dia mundial de la Prevenció del Suïcidi, em detindré sobre l’assumpte.
Cert que en general, els dies mundials celebratoris serveixen només per posar espelmes d’aniversari sobre pastissos de banalització, però algunes vegades ens permeten recordar aspectes que no tenim massa en compte i que són, per contra, d’importància cabdal. El suïcidi és, en molts països occidentals, concretament en el nostre, la major causa de morts juvenils.
Segons dades ofertes el 2024 per la subdirecció general d’Informació Sanitària, les defuncions per suïcidi a Espanya han experimentant un ascens des de l’any 2018 fins a l’any 2022. La xifra de suïcidis es va incrementar en aquest període prop d’un 20%, passant de 3.539 el 2018 a 4.227 el 2022, encara que l’any 2023 el nombre de suïcidis va baixar a 4.116, segons les dades definitives publicades per l’INE. No obstant això, aquest descens no es va produir entre les persones de 15 a 29 anys i de 30 a 44 anys, que van augmentar en 13 i 30, respectivament.
Molts dels intents de suïcidi i els suïcidis dels adolescents tenen a veure amb el fet de patir ‘bullying’
Les dades són escruixidores i evidencien que alguna cosa falla en les nostres societats i més encara si pensem en la gent jove que, amb tota la vida al davant, decideix abandonar-la. No es tracta que no li trobin sentit, la considerin absurda, com els existencialistes asseguraven. Recordem que Albert Camus va escriure a El mite de Sísif: “El problema principal de la filosofia és el suïcidi”, sinó que el que intenten és evitar per sempre més el patiment, posar fi al dolor.
Molts dels intents de suïcidi i els suïcidis dels nostres adolescents tenen a veure amb la inestabilitat emocional que l’etapa comporta, amb els consegüents canvis hormonals, però sobretot amb el rebuig de què són objecte per part dels companys, l’anomenat bullying, cosa que no és nova i que també moltes altres persones de la meva generació van patir sense que això els portés al suïcidi.
No deixa de ser curiós que els suïcidis han augmentat a mesura que la societat del benestar ho ha fet i els ciutadans han anat abandonant les pràctiques religioses.
Cal no oblidar que la religió catòlica prohibeix el suïcidi, ja que només Déu té atribucions sobre les vides humanes i no fa tant, quan l’infern no eren els altres, sinó el lloc igni per excel·lència, l’ànima del suïcida tenia assegurat el pitjor lloc a les calderes d’en Pere Botero, a més del rebuig corporal a ser enterrat en sagrat, la qual cosa suposava ser postergat al cementiri civil.
Lee tambiénAntonio Machado i Barcelona
Aquest estiu, arran del suïcidi de dues persones properes a un grup d’amics he participat en diverses converses que acabaven sempre en controvèrsia sobre el valor o la covardia dels qui prenen la decisió de matar-se i també sobre el que implica el fet d’exercir la llibertat de viure o de morir.
No obstant això, en tots els casos que conec i pressuposo que en la immensa majoria dels que figuren en les estadístiques, el que intentaven els suïcides amb la seva mort era evitar el dolor, el seu dolor o el causat a les seves famílies amb conductes inapropiades que eren incapaços de corregir.
Un dolor que, en molts casos, podria pal·liar-se amb més ajudes a la prevenció per evitar suïcidis.