La gent jove fuma més? Entre cigarrets i vaporejadors les xifres es confonen, però la veritat és que la imatge icònica del tabac fa temps que es va transformar cap a una cosa proscrita. Pocs recorden, o ni tan sols han vist, la imatge de Humphrey Bogart fumant a Casablanca, oferint un aire de misteri seductor. Ara, a qui fuma se l’exilia, ha de sortir de la festa. Ha deixat de ser imatge de sofisticació i s’ha convertit en una imatge de dependència.
El cigarret s’entén com una pèrdua de control a l’accés a una vida aspiracional. La realitat és que, tant si ho volem com si no, segueix present en les nostres vides i continua sent un negoci altament rendible. S’ha aprovat aquesta setmana l’avantprojecte de la nova llei a ntitabac. Ha de córrer el seu curs per entrar en vigor, però tot apunta que d’aquí uns mesos ningú no podrà fumar a les terrasses, ni a les marquesines de transport públic, ni als espais lliures en general. Si s’aprova, entrarà en la llista de lleis més restrictives, però sense superar Bhutan, que directament prohibeix la producció, venda i distribució de tabac.
Si l’addicció dona beneficis, sempre hi haurà algú que decideixi empaquetar-la
El mercat internacional acumula desenes de milers de milions d’euros de la indústria tabaquera, i la Xina n’és el principal mercat. De la mateixa manera, continua sent responsable de milions de morts anuals per consum directe de tabac, però el pes fiscal als estats és tan alt que hi continuen atrapats. Perquè, encara que ja no tingui la imatge cool, continua sent or per als estats i per a les tabaqueres, que expandeixen el seu negoci amb derivats com els vaporejadors i als països emergents.
Les addiccions continuen sent un dels mercats més atractius del món. Alcohol, tabac, dopamina digital, fàrmacs encapçalats pels ansiolítics... La garantia del consum repetitiu és una bona forma de negoci en què es basen moltes indústries. La recerca de rendibilitat no té moral. Si l’addicció dona beneficis, sempre hi haurà algú que decideixi empaquetar-la.
Lee también‘Esa diva’
Es compliran vint anys de la primera gran llei a ntitabac a Espanya, quan es van eliminar els cendrers a la feina; després va ser l’ampliació per a bars i discoteques, i ara espais a l’aire lliure públics i privats. Les lleis no apaguen l’addicció però sí el miratge: del glamur al fum incòmode.